La recerca de nous mercats literaris beneficia el català
Les editorials se’n van satisfetes d’una Fira del Llibre de Frankfurt amb un marcat accent polític
FrankfurtDiumenge. Cinquè i últim dia de la Fira del Llibre de Frankfurt. Ha sigut una cita marcadament política i amb tres tendències editorials: l’interès per novel·les íntimes, per la no-ficció i per autores. A més, que Geòrgia fos el país convidat en aquesta setantena edició ha permès desviar la mirada cap a llengües minoritàries i la importància d’escriure en la llengua materna.
Des de la inauguració oficial a càrrec del president alemany Frank-Walter Steinmeier, la fira ha volgut donar una especial rellevància als drets humans i a la diversitat cultural. El lema d’enguany ha sigut On the same page, un joc de paraules que uneix literatura i compromís. Al centre de l’espai firal s’han repetit les manifestacions i accions d’activistes de països com l’Iran i Turquia, coincidint amb la presentació d’autors d’aquests indrets i amb debats literaris i polítics als pavellons (entre els quals, també sobre el procés català). El lema del país convidat ha sigut una declaració de principis culturals i identitaris: Fet de caràcters, un altre joc de paraules amb el seu alfabet. De la literatura georgiana ha destacat l’autora Nino Haratischwili, que viu des del 2003 a Alemanya i escriu en alemany, i és una de les sis finalistes al Premi dels Llibreters que s’entregarà avui.
L’extrema dreta també ha tingut un racó a la Fira del Llibre. El polèmic autor Thilo Sarrazin va exposar tesis antiislàmiques a l’inici de la cita internacional. I ahir va ser el polític del partit de dreta conservadora Alternativa per a Alemanya (AfD) Björn Höcke qui va presentar un llibre sobre el seu pensament envoltat d’un fort desplegament policial, que va bloquejar la fira durant gairebé tres hores per evitar enfrontaments violents entre manifestants d’esquerra i els seguidors del polític.
La feina dels editors catalans
El sector editorial català ha coincidit que hi ha hagut més trobades amb editors i agents internacionals que altres anys. De fet, un dels llibres calents de la fira se l’ha quedat el Grup 62: el thriller de l’irlandès Adrian McKinty The chain, que publicaran a Columna. També han comprat La noia amb la Leica (premi Strega) d’Helena Janeczek. L’editor Emili Rosales creu que pot generar un fenomen similar al de la traducció de l’últim Premi Goncourt, Éric Vuillard, amb L’ordre del dia, perquè en el cas de la italiana també novel·la la història per explicar la biografia de la fotògrafa Gerda Taro.
Les novel·les d’editorials catalanes que més han triomfat a la fira han sigut de dones. Cara de pan de Sara Mesa (Anagrama), Permagel d’Eva Baltasar (Club Editor) i Aprendre a parlar amb les plantes de Marta Orriols (Periscopi). “El tam-tam, el boca-orella, és molt important a la fira”, comenta Jordi Herralde, fundador d’Anagrama. Laura Huerga, de l’editorial Raig Verd, ha vist la fira més petita que en altres edicions però destaca que ara, si es demana “literatura de qualitat, no comercial, s’ofereixen dones; abans, o no apareixien o eren al final del catàleg”.
Un fenomen també ha sigut el que ha viscut l’agència catalana Casanovas & Lynch: “Hem tingut un dels Frankfurts més excepcionals dels últims anys”, s’exclamava Marina Penalva. La novel·la La hija de la española, de l’autora novella Karina Sainz Borgo, veneçolana establerta a Madrid, ha firmat 18 contractes editorials en tres setmanes i té una oferta d’adaptació cinematogràfica; Lumen la publicarà en castellà al març. L’agència ha optat fins ara sobretot per autors llatinoamericans, però vol ampliar la presència d’autors catalans.
Els hams que tira el Llull
A l’estand conjunt de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, el Gremi d’Editors, l’Institut Ramon Llull, l’Ajuntament de Barcelona i el departament de Cultura s’hi han celebrat 180 reunions. “Més que mai, però alhora de més qualitat i anant al gra, gràcies a la missió d’editors que organitzem: n’hem portat 18 a la Setmana del Llibre en Català que després retrobem a Frankfurt”, explicava Izaskun Arretxe, cap de l’àrea de literatura i pensament del Llull. Que la cultura catalana fos convidada d’honor a la fira del 2007 ha fet que no desaparegui del mapa i el nivell de traduccions s’ha mantingut o incrementat. Molt sol·licitats també han sigut els il·lustradors catalans i balears, no només per comprar drets de llibres infantils i juvenils, sinó per oferir-los contractes per il·lustrar obres en altres idiomes.
El Llull ha col·laborat per primer cop amb els instituts culturals de Noruega, Finlàndia i Holanda per reunir editors de no-ficció de cada país. Alhora, han preparat un catàleg col·lectiu europeu de literatura de no-ficció per entrar a la Xina. Precisament a la Xina s’acaba de publicar Jo confesso de Jaume Cabré i l’any que ve s’hi editarà El quadern gris de Josep Pla i Incerta glòria de Joan Sales. Clàssics com Mercè Rodoreda s’estan recuperant a Portugal i França. Frankfurt també ha servit per començar a preparar la Fira del Llibre de Buenos Aires, on Barcelona serà la ciutat convidada.
Per primer cop, els autors valencians han tingut un estand propi. “El País Valencià ve de deu anys d’un total menyspreu pels seus autors en català. Aquest gest a Frankfurt ha sigut un pas important, un inici. Hi ha molta feina a fer i, veiem ganes de fer-la des de l’administració”, diu Àngels Gregori, presidenta del PEN català.
