Memòria històrica
Misc 05/03/2018

Recordar el terrible bombardeig del 1938 a Barcelona

Del 16 al 18 de març l'aviació italiana va bombardejar la ciutat: el fet serà recordat amb diversos actes

i
Jordi Nopca
3 min
Una de les imatges del bombardeig de Barcelona del 1938

Barcelona"El bombardeig de Barcelona per part de l'aviació feixista italiana va ser un cop molt dur per a la nostra ciutat -recordava aquest dilluns Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde-. Tal com recordava el comandant N.P. Roberts, observador britànic que era a Barcelona llavors, va ser 'un acte de terrorisme massiu des de l'aire'", ha remarcat Pisarello. El 16 de març de 1938 va sonar la primera alarma a les 22.08 h i set minuts després van començar a caure bombes des d'avions Savoia-Marchetti SM81 i SM79 Sparviero. El bombardeig va durar 40 h i 55 minuts, i els gairebé 45.000 kg de projectils llançats van causar 551 víctimes mortals i 1.151 ferits, i van destruir 76 edificis totalment i 96 parcialment, i en va afectar 273 més.

"Tenim l'obligació de recordar aquests actes -afegia el comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes-. És èticament bo i culturalment necessari recordar que tot això aquí també va passar, i la programació està pensada per fer el dol o apreciar tal com viuen el dol els altres, augmentar el coneixement sobre els fets i també deixar un petit rastre del que va passar a la ciutat".

L'arbre de la memòria

Coincidint amb l'inici dels bombardeigs es presentarà la primera de les commemoracions, un 'mapping' de llum i de so que es projectarà a la façana de l'Ajuntament els dies 16, 17 i 18 de març. El comissaria Daniela Aronica, directora del Centro di Studi sul Cinema Italiano, que porta tres dècades d'investigacions sobre els feixismes d'entreguerres. "'L'arbre de la memòria' neix de la necessitat de compartir de forma col·lectiva uns fets horribles i traumàtics -ha dit Aronica-. La intenció era no espectacularitzar la guerra, de tal manera que l'art ens guiaria pel camí de la memòria cap a un futur de pau". Xavi Bové s'ha encarregat de materialitzar el projecte: "Si les bombes van caure del cel cap a la terra, hem volgut crear un moviment invers, de la terra cap al cel, amb un arbre que creix enlaire i que és una al·legoria de la pau. La peça de 'mapping' és molt conceptual i bàsica. Busca l'emoció a través de petites línies associades, cadascuna d'elles, a una veu. Totes juntes formen un cor que va creixent durant els deu minuts de duració".

Una gran exposició al Born

El segon vector de les commemoracions del bombardeig serà 'Una infància sota les bombes', una exposició que es podrà veure a El Born CCM des del juliol i fins al mes de desembre. "Es tracta d'observar els efectes dels bombardejos en les criatures que van sobreviure i que, al cap dels anys, recorden com els va marcar l'experiència -ha avançat Vinyes-. També es podrà veure l'empremta que els bombardejos han deixat en l'obra d'alguns artistes i la interpretació de les marques dels atacs en l'espai urbà". L'exposició està comissariada per l'historiador Jordi Guixé. Poc després arribarà també el llibre 'Barcelona, topografia de la destrucció', de Mireia Capdevila i Laia Arañó. El projecte de la Fundació Pi i Sunyer mostrarà el detall dels llocs on van impactar les bombes, les cases i equipaments destruïts, el nombre d'afectats i la destrucció de béns i estructures de la ciutat. Em MUHBA reeditarà també una guia urbana que ressegueix els anys de la Guerra Civil.

"Està prevista també la senyalització de diversos espais singulars que van rebre l'impacte de les bombes -ha dit Pisarello-. I posarem dues plaques commemoratives als llocs on van néixer dues figures que van tenir un paper decisiu en la defensa de la ciutat". Ricard Vinyes les ha presentat: "Ramon Parera va ser un dels impulsors i dissenyadors dels refugis antiaeris. Manuel Muñoz va ser regidor de la ciutat i és una figura que cal reivindicar: també va ser una de les persones clau en la construcció i organització dels refugis antiaeris".

La mateixa ciutat que impulsa aquests actes de record continua tenint un carrer que porta per nom Aviador Franco. És al barri de la Marina de Port. "En la ponència del canvi de nomenclàtor hi ha aquest carrer -assegura Vinyes-. Estem esperant els tràmits per fer efectiu el canvi".

stats