21/07/2020

L'equip sense nom

5 min
Els Washington Redskins, l'equip sense nom

BarcelonaLa frase del publicista Sir John Hegarty és tota una sentència: "No construeixis un negoci, crea una marca". Òbviament és un mal auguri per a un altre publicista, Daniel Snyder, el propietari de la franquícia de Washington de la lliga nord-americana de futbol americà, els fins ara anomenats Redskins (pellroges) de la NFL. Actualment, l'únic equip sense nom al món.

Snyder tenia molt clara la importància d'aquesta sentència, tant, que tan sols cal tirar d'hemeroteca per llegir aquesta declaració seva del 2013: "Mai canviarem el nom de l'equip. Per als aficionats de tota la vida, el nostre nom forma part d'una tradició, sabem el que implica i el que significa". Finalitzava argumentant de manera contundent que cap seguidor havia de preocupar-se per la seva gorra, ja que l'anomenada cap (la típica gorra originària dels jugadors de beisbol) és la màxima expressió de la pertinença a un club esportiu als Estats Units. Des de la compra dels Redskins el 1999, Snyder ha estat repetidament pressionat per canviar el nom per aficionats, polítics i grups de defensa de les minories ètniques, perquè redskin és considerat un terme despectiu per als nadius americans.

Els Washington Redskins, l'equip sense nom

El color de la pell és un debat profund, complex i empeltat en la societat americana. Podríem atrevir-nos a dir que, juntament amb les armes, són les dues discussions polítiques més arrelades a l'Amèrica contemporània. Canviar una marca, refer un nom comercial d'un equip gairebé centenari, la creació del qual data del 1933, és tot un repte de caire reputacional. És més fàcil canviar de ciutat que de marca en l'esport americà. Les franquícies esportives es mouen d'aquí a allà en funció de canvis de propietaris, buscant millors audiències o senzillament per geoestratègies polítiques de les mateixes competicions. Canvien la marca quan consideren que l'altre perd el seu sentit, però un canvi de marca no desitjat és un fet totalment nou. Aquest mes de juliol el mateix propietari s'ha hagut d'empassar les seves històriques paraules, però principalment la seva actitud arrogant cap a la comunitat índia d'uns anys abans. En l'àmbit empresarial, els fets estan sent més contundents que en l'àmbit social o polític. Cal matisar un aspecte important: que l'entitat estigui situada a Washington té una importància cabdal. Tenir al centre polític del país, allà on comencen els drets constitucionals de la nació americana, una corporació que denigra una minoria ètnica és doblement incòmode avui dia.

La reconeguda congressista i activista Alexandria Ocasio-Cortez va manifestar-se en contra del nom dies després que esclatés el Blackout Tuesday. L'alcaldessa de la ciutat, Muriel Bowser, la va secundar i va alçar la veu en la mateixa direcció. Òbviament, Trump, al seu compte de Twitter, no va trigar a mostrar l'excentricitat pròpia del personatge i la seva voluntat de navegar a contracorrent del raonament general, cosa molt típica de l'actual president nord-americà, que publica el contrari de la majoria de veus polítiques. Mentrestant, l'estàtua del seu fundador a l'estadi, per descomptat, va caure amb pintades que reivindicaven el canvi de nom. En el món que vivim, cap empresa, cap marca, aguanta en el seu dèbit tenir una actitud contrària a qualsevol minoria ètnica. El canvi de parer pot semblar voluntari, però és purament especulatiu. El negoci dels anteriorment anomenats Redskins hauria caigut irremissiblement sense aquest canvi de rumb.

Els patrocinadors van ser els primers a alçar la veu: sense espònsors, cap negoci esportiu s'aguanta. En dos dies en van tenir prou. Queixes el primer de juliol. Posicions contundents de Fedex, Nike i Pepsi el segon dia del mes. Nike deixava de vendre aquell mateix dia el marxandatge a la seva web. Anunci de la franquícia el 3 de juliol que començava a analitzar el canvi de nom. Tan sols deu dies més tard arribava la confirmació del fet que la propietat havia decidit buscar un nom nou comercial. Quan un dels més importants, Nike, ha decidit abanderar la croada contra el racisme al seu país, encara és més difícil lluitar contra una màquina tan ben engreixada en comunicació com la marca d'Oregon. Aquesta companyia s'ha convertit en una locomotora per lluitar, des dels lobis empresarials demòcrates, a favor de les minories racials. En el mateix àmbit del futbol americà ja ho va fer fa quatre anys donant suport a Colin Kaepernick cap al seu equip, els San Francisco 49ers, i la lliga. El club que s'estava plantejant moure l'estadi en una important operació econòmica tampoc podia menystenir Fedex, patró que donava nom i finançava la seu esportiva. Botiguers que revenien els productes comercials com ara Amazon, Target o Walmart van secundar el boicot immediatament. El risc de caiguda d'ingressos era automàtic.

Els Washington Redskins, l'equip sense nom

Però el debat sobre la denominació de l'equip de la capital dels Estats Units és una història que venia de llarg, la polèmica és de fa molts anys. Cal anar fins a l'any 1971 per trobar les primeres queixes formals, i ni els estadístics, ni els filòlegs, ni els advocats havien aconseguit tancar la discrepància. Anem una per una. Primer acte, la llei. La llei Lanham regula el dret de les marques registrades als EUA. El 1992 un grup d'indis van portar la corporació als tribunals per utilitzar un terme despectiu cap a una comunitat sense resultat, tot i que legalment tenien tota la jurisprudència a favor seu per guanyar el cas. Segon acte, la llengua. La directiva va utilitzar un lingüista i antropòleg, Ives Goddard, per defensar que els originaris americans es denominaven redskins a si mateixos, però davant l'emèrit estudiós de la Smithsonian Institution molts altres filòlegs van contradir-lo. Tot i perdre públicament el debat, res va canviar a la seu social del club.

En aquell moment, l'aleshores president Obama ja havia mostrat la seva opinió a favor del canvi de nom. Tercer acte, la ciència, concretament l'estadística. Dues enquestes amb resultat dispar del 2004 i el 2019 van demostrar una clara divisió sobre el significat irrespectuós del terme per als natius indis. La segona, molt pròxima en el temps, ja tenia un biaix que mostrava el disgust de la població indígena cap a la marca. Cap de les tres van fer tremolar els dirigents per modificar res en aquells moments. Per sort, com deia Bob Dylan, els temps estan canviant. Ara per ara ja s'està treballant en la recerca d'un nou nom, encara sense data per fer-lo públic.

Fins i tot hi està implicat l'entrenador, Ron Rivera, un fet tan surrealista com simptomàtic de la bogeria. Mentre les xarxes socials bullen i proposen noms diversos, algú ho pot veure com una oportunitat de negoci, ja que els seus fans, que es gasten de mitjana 36 dòlars en productes i serveis, hauran de renovar tots els productes d'un dia per l'altre. El que sí que sabem és que el videojoc Maden NFL, el FIFA del futbol americà, en la seva 21a edició utilitzarà la denominació Washington per a l'equip, ja que ara per ara està orfe de cognom i no poden esperar gaire a tancar la programació. Un fet inèdit fins ara en els e-games. Això sí, amb aquest nom o amb un altre, esportivament parlant, el club està en hores baixes, després d'haver batut el rècord negatiu en partits perduts i haver tingut nou entrenadors en 17 anys. Veurem en què i com acaba tot. Per acabar-ho d'adobar, una sèrie d'escàndols en l'àmbit de l'assetjament sexual d'un grup d'executius ha tornat a situar l'equip als trending topics de Twitter per segona vegada en un mes. Un altre pilar social que s'ha convertit empresarialment en un tema prioritari i tabú a les empreses americanes. Els mitjans i la societat s'han enquistat contra la supèrbia dels dirigents esportius. Però el que passarà a la història es pot resumir així: la mort d'un ciutadà negre i la reacció al carrer de la població van aconseguir alliberar de la denigració pública la comunitat indígena, gràcies a la força de les empreses patrocinadores, per aconseguir canviar el nom d'una important institució del futbol americà que cap moviment, professional o polític havia aconseguit durant un segle. El món està canviant; l'esport, també. Algunes vegades, com aquesta, per anar a llocs millors.