Refredar les transicions

Periodista i entrenadoraHi ha una jugada abans del quart d’hora de joc que serveix de resum del partit: Jordi Alba, amb aquella energia que el desboca per la banda esquerra, recupera una pilota després de pressionar El Ghazi en camp propi, aixeca el cap i se censura una cavalcada endavant, on Neymar -i més lluny, Messi- l’esperava per fugir al seu costat en busca de l’àrea rival. Com aquella, se’n van veure un bon grapat més, després de recuperacions de Luis Suárez, de Busquets, d’Alves o de Xavi. Ahir tot havia de passar per un segon de respirar, una segona revisió de la següent jugada. Tot s’havia de refredar, de repensar. Que l’Ajax fos un rival tranquil, de proposta més amable que la del Celta, va ajudar a fer-ho possible.

Era, de fet, com si les sensacions del duel contra els gallecs encara coguessin. El Barça va tenir clar que no podia gastar la primera transició si no hi havia garanties d’èxit. El possible premi no compensava la trencadissa, l’anar i venir caòtic que marca un ritme frenètic i esbojarrat, perjudicial -encara- per a aquest Barça.

Sense perdre verticalitat

Que el Barça sortís ahir decidit a conservar millor la possessió de la pilota no li va fer perdre verticalitat quan l’acció tenia perill clar. En tot cas, el va ajudar a escollir millor els moments de ser profund, d’anar directe a porteria. Per exemple, en cada recepció de qualitat de Messi o Neymar per dins s’activaven moviments de ruptura dels altres socis d’atac (sobretot de Luis Suárez, mirant d’aportar la màxima profunditat possible). L’argentí, quan rebia per encarar la línia defensiva, no va dubtar a anar a buscar l’àrea rival (com en l’acció del fora de joc de Neymar o en el 0-2).

Des de la calma, des del moure’s amb coherència i les línies juntes, el Barça va poder defensar amb ordre i solvència. Excepte una fase del primer temps en què l’Ajax va acumular xuts i arribades, el Barça va viure tranquil. L’equip va defensar amb disciplina i va executar un pla de pressió acurat i equilibrat. Contra el 4-3-3 holandès, l’equip va saber provocar la sortida controlada de l’Ajax i va moure el triangle interior per no patir en els espais laterals de Busquets (que havia d’estar especialment atent a la zona esquerra per ajudar Jordi Alba en el seu duel amb El Ghazi). Xavi i Rakitic convidaven els centrals a avançar, els paraven una trampa i saltaven amb criteri a la pressió, que completava el generós treball de Neymar i Suárez acompanyant els laterals fins al mig del camp.

L’equilibri defensiu va ser absolut i va permetre a l’equip atacar amb seny. Contra l’Ajax més replegat va ser difícil trobar ocasions de gol, però l’equip va saber moure la pilota per, com a mínim, no patir. Després d’uns dies agitats, tocava això.