La renovació del CGPJ i del TC, després de les eleccions al Parlament
Lesmes no preveu fer nomenaments en el ple de l'òrgan judicial del 17 de desembre
MadridLa renovació dels vint vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del seu president, així com de quatre magistrats de Tribunal Constitucional, s'ajorna una vegada més, en aquest cas fins després de les eleccions a Catalunya, segons fonts governamentals i del CGPJ consultades per l'ARA. Avui fa exactament set anys que el nou consell elegit el 2013 va triar Carlos Lesmes com a president del Tribunal Suprem i del CGPJ, amb 16 vots a favor, enfront de la magistrada Pilar Teso Gamella, que va obtenir quatre vots d'un sector progressista dividit. El llavors secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va acordar amb el PP el suport a Lesmes, després d'oposar-se a la candidatura del magistrat de la sala segona, Manuel Marchena, que proposava el PP.
Fonts governamentals que han participat en les negociacions amb dirigents del PP ja admeten que, amb la informació de què es disposa ara, el PP no desbloquejarà la renovació en el que queda de desembre. I que no cal esperar un canvi de la seva actitud fins després de les eleccions del 14-F. Aquesta nova previsió coincideix amb comentaris realitzats per Lesmes el 3 de desembre a la reunió de la comissió permanent del CGPJ, segons ha pogut recollir aquest diari.
El president va assenyalar que tot i no comptar amb una informació precisa, tot apuntava a considerar el febrer com el mes més probable. Lesmes va explicar que està d'acord amb evitar nous nomenaments de jutges per cobrir places pendents, tret que els vocals comptin amb una àmplia majoria per fer-los, cosa que no passa ara. També va assegurar que no impulsaria nous nomenaments. L'ordre del dia del pròxim ple del CGPJ, que se celebrarà el 17 de desembre, precisament no preveu nomenaments, tot i que en principi segueixen pendents els del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries, bloquejat des de fa any i mig; el del TSJ del País Basc; dos magistrats a la sala primera del civil i dos a la quarta del social del Tribunal Suprem, i la presidència de la sala del contenciós administratiu d'Astúries.
Dos dies abans de l'esmentat ple del CGPJ, està previst que el ple del Congrés celebri el debat sobre la proposta del PSOE i Unides Podem segons la qual el CGPJ no pot seguir fent nomenaments per estar "en funcions". En el trencaclosques politicojudicial cal col·locar-hi una peça rellevant: els indults dels presos del Procés. Hi havia al govern espanyol, mesos enrere, el desig d'anunciar-ho i concretar-ho abans de Nadal.
El model de Barrionuevo i Vera
El "model" era l'indult de l'exministre de l'Interior José Barrionuevo, i de l'ex secretari d'estat de Seguretat Rafael Vera, condemnats a 10 anys de presó pel segrest de Segundo Marey, per part dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). El govern de José María Aznar va concedir l'indult parcial pel temps que els quedava per complir de la pena el 23 de desembre del 1998 i van sortir de la presó de Guadalajara el 24 de desembre d'aquell any. Però aquell indult va comptar amb l'informe favorable de la sala segona del Tribunal Suprem. Encara que el seu informe no és vinculant en el cas d'indults parcials per a penats que ja han complert part de la pena, el govern d'Aznar va argumentar que s'havia limitat a respectar el criteri del Suprem.
Ara, precisament, els temps dependran de la tramitació. La sala segona demanarà abans de pronunciar-se un informe a la Fiscalia, cosa que augura un parell de mesos com a mínim fins que s'emeti l'informe sobre els indults. Una font judicial consultada per l'ARA relaciona, precisament, els indults amb la recent decisió adoptada per la sala segona de revocar el tercer grau als presos independentistes. "Han vist el tercer grau com una provocació. Les sortides es van concedir molt ràpid. Els condemnats van fer declaracions polítiques que xocaven amb el compliment de la pena. Una cosa és sortir com a mitjà de reinserció i una altra utilitzar els permisos per qüestionar la condemna. El Tribunal Suprem ha intentat reafirmar la seva autoritat, veient que li ve al damunt l'indult o la modificació legal del delicte de sedició. Els mesos que els queden per complir, que els compleixin de veritat", han vingut a dir.
