02/01/2021

Una resposta urgent als estralls socials derivats de la pandèmia

2 min
El magatzem del Banc dels aliments amb voluntaris treballant

L’ARRIBADA DE LES vacunes contra el covid-19 és l’esperança per afrontar el 2021 amb un altre estat d’ànim. Però aquesta esperança en l’any que comença no és igual per a tothom. La crisi sanitària n’ha desencadenat una altra de molt greu: la social. S’ha disparat el nombre de persones que han de recórrer a les entitats per rebre aliments i altres béns bàsics. La pandèmia ha obligat a actuar d’urgència en problemes estructurals com l’infrahabitatge, la pobresa infantil i l’atenció en barris de rendes baixes, on els treballadors han estat més exposats al virus per les feines precàries que no podien deixar i que no permetien el teletreball. A això s’hi afegeix la realitat dels que s’han quedat sense feina i sense ingressos, mentre ajudes com l’ingrés mínim vital o la renda garantida han patit el col·lapse i arriben amb comptagotes. D’acord amb el decret recent de l’Estat, els pròxims mesos hauran d’aturar-se els desnonaments, un respir després de mesos en què milers de ciutadans s’han vist al carrer en plena pandèmia. El 2021 serà l’any d’afrontar l’abast real de l’emergència social: l’any comença amb un atur del 13% i amb incertesa laboral per a més de 196.300 treballadors en ERTO, pendents d’una nova pròrroga.

LA LIMITACIÓ DEL preu dels lloguers a Catalunya es va aprovar al setembre, no sense dificultats entre els mateixos socis del Govern. La llei catalana, a més, té a sobre l’amenaça de l’Estat per invasió de competències. El 2021 comença amb negociacions obertes, incertesa sobre el futur de la normativa catalana i la promesa del govern de Sánchez de presentar la seva pròpia llei d’habitatge, que regularà els preus dels lloguers a tot Espanya.

LA LLEI CELAÁ ha tirat endavant enmig d’un agre debat al Congrés i protestes al carrer que anticipen els problemes que veurem el 2021 perquè la nova llei d’educació s’apliqui als centres. Les crítiques de sectors diversos han plogut per l’eliminació del castellà com a llengua vehicular (partits com el PP, Cs i Vox les han liderat) i la situació de l’escola concertada, que s’ha mobilitzat per rebutjar-la.