01/12/2018

Restauració humanista

2 min

FilòsofLes mobilitzacions d’aquesta setmana han advertit el Govern que el llegir no li pot fer perdre l’escriure. Que la reiteració d’un relat imaginat no li pot impedir seguir escrivint l’aventura quotidiana. Però, de tot plegat, subratllo un fet especialment significatiu: els metges han centrat la seva reivindicació a demanar més temps per poder posar la mirada en el malalt i no en l’ordinador. És el fonament d’una medicina realment humanista, que sap que les tecnologies més avançades mai superaran l’acte mèdic primordial: la percepció directa de la persona, la seva expressió, les seves pors i esperances. El dèficit de reconeixement dels ciutadans, condemnats a un procés abusiu de dessocialització, és una de les causes del malestar contemporani.

Després d’anys d’eufòria digital i globalitzadora hi ha símptomes d’una certa fatiga. Els canvis han estat massa accelerats per a la bèstia humana. I vivim una certa contracció. Política i cultural: un cert retorn dels estats nació com a zona de confort enyorada. Però també contracció del miratge digital. Després de la gran promesa, quan ja no se sap on comença la llibertat i on la dominació, sorgeix la nostàlgia de trobar-se, de mirar-se, de tocar-se, perquè per sobre de tot la nostra realitat és corporal, mentre que la comunicació digital en el fons és etèria, més pròxima al que abans en deien ànima que al cos.

És en els espais buits de la solitud de les persones que troben forat els populismes. Un ministre i fidel intèrpret de Macron, Marc Fesneau, afirmava a Le Monde que “cal trencar el mur de vidre que separa els ciutadans de les elits”. Però ensenyava la poteta en donar el remei: “Sortir de la racionalitat del discurs europeu per parlar a la irracionalitat dels electors”. Ja és optimista parlar de racionalitat dels dirigents de la Unió, però quan l’oposa a la irracionalitat dels ciutadans demostra que ni els ha mirat mai als ulls ni té intenció de fer-ho, portador del ridícul sentiment de superioritat de la casta europea. La gent ho nota. I encara s’indigna més. I els populistes troben camp obert per col·locar com a veritats les seves mentides. Restauració humanista o autoritarisme (ja sigui tecnocràtic o populista). Aquesta és la qüestió.

stats