La revolució de Luis Enrique

Gerardo Martino va ser l’home escollit per canviar-ho tot sense que canviés res. El tècnic argentí no prenia grans decisions, i amb ell a la banqueta els jugadors feien la seva. Amb Martino al Camp Nou, mirant des de la distància els entrenaments, el barcelonisme debatia sobre la necessitat de tenir un tècnic valent que fes canvis sense por. I aquest tècnic va arribar: Luis Enrique.

Amb Luis Enrique arriba la revolució. I les revolucions, ja siguin franceses, russes o asturianes, no sempre agraden a qui ha viscut bé fins llavors. I no sempre porten solucions efectives. A les revolucions roden caps i es crida molt, en un intent d’avançar cap a una realitat millor, fet que no sempre s’aconsegueix. El barcelonisme ja té el tècnic que fa canvis sense por. A Almeria, va sortir sense Neymar, Luis Suárez, Xavi ni Gerard Piqué, un dels que sembla més afectat per aquest canvi a l’hora de gestionar el Barça. De Martino, acusat de ser una estàtua sense capacitat de molestar els futbolistes, s’ha passat al tècnic asturià, que no té cap mena de problemes a l’hora de fer canvis, encara que no l’encerti, com va passar a Almeria. El barcelonisme no disfrutava del tot amb Martino, que tocava poques coses. Però el barcelonisme tampoc gaudeix ara amb Luis Enrique, que és capaç de remenar l’equip de dalt a baix.

Amb Luis Enrique ha arribat el canvi. Però queda per veure si el canvi serà positiu. Als despatxos nobles del Camp Nou miren amb cert neguit que el tècnic toca totes les tecles sense aconseguir fer rutllar del tot el Barça. Saben que s’han gastat més diners que mai i necessiten victòries per evitar que es parli dels jutjats. A la directiva es confiava que Luis Enrique no fallaria, però passen els partits i últimament el joc ha empitjorat. El primer temps a Almeria va ser tan dolent que Luis Enrique va sortir a la sala de premsa sense treure pit, com va fer a Amsterdam. Més sec que mai, va deixar clar que parlant també revoluciona l’estil dels últims anys al Barça. És un revolucionari que no té por de ningú i morirà fidel a les seves idees. Li importa poc si els periodistes s’ofenen amb el seu to de veu o si alguns aficionats no connecten amb la seva manera de parlar.

La revolució de Luis Enrique pot acabar triomfant si troba solucions. Si no les troba, el revolucionari no podrà evitar ser derrocat, com Robespierre. Amb Luis Enrique, el Barça té dues opcions: un gran triomf o el caos.