El ridícul i l'esperpent
Tenim una presidenta del PP català que se'n va anar a dinar a La Camarga amb una exnòvia del fill de Jordi Pujol i que, només amb això, va muntar un sidral esperpèntic. Tenim un president del govern espanyol que va arribar a piular que "Espanya no és Uganda" i que va ser anunciat en un fòrum internacional com a primer ministre de les Illes Salomó sense que ell arribés a adonar-se'n, perquè no entén ni una paraula d'anglès. És el mateix president que, no fa gaire, va assistir als funerals de Nelson Mandela i només se li va acudir declarar que Sud-àfrica era important perquè Espanya hi havia guanyat un Mundial de futbol. Tenim una presidenta del PP que va fer una campanya electoral basada en la idea que, en una Catalunya independent, la gent s'hauria de canviar els cognoms en cas de tenir-los en castellà. És, per cert, la mateixa presidenta que ha donat suport per terra, mar i aire als desagradables balbucejos xenòfobs de l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, contra romanesos i gitanos.
Tenim un president del govern espanyol que encara avui es nega a reconèixer que el sistema financer espanyol està intervingut per Europa i que va arribar a afirmar que, si Espanya va rebre un rescat de cent mil milions d'euros per salvar Bankia i altres disbarats i estafes, va ser gràcies a la seva capacitat de pressió i convicció. Tenim una presidenta del PP català que s'obstina a afirmar, sempre que convingui, que a Catalunya està perseguida la llengua castellana (particularment, a l'educació pública), quan ella sap tan bé com ningú que aquesta és una mentida flagrant i sagnant. El president espanyol al qual fem referència és el mateix que, quan està en campanya electoral, es presenta a Barcelona a fotre's un suquet de peix i que després desapareix com si estigués fugint d'uns periodistes pels passadissos del Senat. També és el mateix president que, en la mateixa campanya electoral, arriba a afirmar que estima Catalunya "perquè els catalans fan coses".
Tenim una presidenta del PP català que afirma solemnement que té un nou model de finançament per a Catalunya i que, quan va a presentar-lo a Madrid, rep per tota resposta un cop de porta als nassos i una calabruixada de desqualificacions de la premsa que li és suposadament afí. És la mateixa presidenta que és incapaç de pronunciar correctament la paraula només, i que arriba a posar en escena pública el seu propi fill per donar suport a l'argumentari del seu partit en referència al model educatiu de Catalunya.
Aquest president i aquesta presidenta van coincidir ahir a titllar de "ridícula" la carta del president Mas als dirigents europeus. El motiu és que Durão Barroso hi ha respost dient que el procés sobiranista català "és un assumpte intern d'Espanya", tal com era previsible i tal com li dicten al president de la Comissió Europea les pressions que rep del mateix govern espanyol. Això formava part del guió. El que resulta xocant és que parli de ridícul qui està avesat a protagonitzar l'esperpent pur i simple.
