10/12/2020

Ronald, hem de parlar

Aviat farà un any de la destitució d’Ernesto Valverde. Un dilluns 13 de gener, després de l’intent frustrat de Bartomeu de forçar que dimitís per estalviar-se uns calerons (ja estàvem així), el Barça es desempallegava de l’entrenador dels desastres d’Anfield i Roma, amb dues lligues al sarró i amb l’equip líder. Líder, sí, sí. ¿Us enrecordeu del que era ser a dalt de tot de la classificació? L’Ernesto fa onze mesos que acarona un gatet i al de la broma de les vaques val més ni anomenar-lo –cada cop que dius el seu nom cau un trosset de formigó del Camp Nou–. Donada la situació, el més normal seria que ara Ronald Koeman fos discutit i estigués tremolós a la corda fluixa. Però, per no tenir, el Barça no té ni president.

Siguem sincers, Ronald. En un club institucionalment desfet, econòmicament destruït i esportivament desconegut, tu ets el més petit dels problemes. Has estat extremadament valent venint a aquesta cova pantanosa, has escollit fer espeleologia en comptes de quedar-te instal·lat en la comoditat de la selecció. Aquí el pa de cada dia és esquivar ratpenats i esculls de tota mena, avançant a les palpentes, sense brúixola. I ho estàs fent des del minut 1 sense els fitxatges que volies, amb Messi tip de tot, cinquanta mitja-puntes que es destorben i lesions a cada cantonada. Vas aconseguir reanimar un mort massacrat a Lisboa. Quatre mesos després, ara el zombi és a l’UCI.

Cargando
No hay anuncios

Ronald, a la cova no només hi ha foscor i desesperació. Fixa’t en la llum futbolística que Riqui Puig és capaç de desprendre en 20 minuts. Criteri, ritme, bones passades, ordre i sentit comú a partir de la pilota. El que vindria a ser un migcampista del Barça de tota la vida, vaja. Continuar sense tenir-lo en compte per sistema seria una irresponsabilitat suïcida: el necessites a l’onze. Aparca la tossuderia i analitza les claus del jeroglífic. Tens solucions inexplorades: utilitza-les. Transgredeix. Arrisca’t. El 4-2-3-1 no ha de ser inqüestionable. Para bé l’orella. El vent s’esmuny per les escletxes de les roques i entre sospirs fantasmagòrics se sent: “Quatre-tres-treeees, quatre-tres-treeees!”

Ronald, mira’t al mirall. L’autocrítica funciona i rectificar és de savis. Apuntar a l’actitud dels futbolistes, als horaris, al calendari, als àrbitres, al VAR i al soroll que pugui fer Tusquets, per molta raó que tinguis en tot, no t’ajudarà gens. Demostrar que aquest calvari dolorós i sense fre que viu el Barça no és l’apocalipsi i que hi ha un futur per construir, encara és a les teves mans.