FUTBOL
Misc 23/12/2020

Sergi Samper: "Mai tanco la porta a tornar al Barça"

Entrevista al jugador català del Vissel Kobe format a La Masia

4 min
El futbolista Sergi Samper

BarcelonaL'aturada de Nadal ha tornat a donar una mica d'aire a Sergi Samper (Barcelona, 1995). El futbolista català fa dos anys que juga amb Andrés Iniesta al Vissel Kobe japonès. Aquests dies de festa torna a la capital catalana per retrobar-se amb la família i els amics després d'un any complicat al Japó a causa del coronavirus. A Barcelona analitza la situació del Barça, equip on es va formar i va créixer com a futbolista.

Has estat un any sencer sol al Japó. Ha sigut difícil?

Ha sigut un any complicat perquè el Japó estava tancat. Ningú podia venir a veure'm i, esclar, un any sencer es fa llarg. He passat moments molt complicats. Però ara estic content de ser aquí i res, ben aviat ja tornaré a anar-me'n.

Què és el que més et va costar quan hi vas arribar?

Adaptar-me a la cultura d'allà. És molt diferent i va ser un xoc molt gran. Adaptar-te a com són els japonesos costa molt, però bé, són molt bona gent i m'hi han ajudat moltíssim. Això m'ha facilitat molt les coses i, a més, tenir l'Andrés a l'equip ho ha fet tot molt més fàcil.

La teva vida ha canviat molt des que vas anar al Japó?

La meva vida allà és molt semblant a la que ja feia aquí. Sempre ens entrenem molt d'hora al matí i dinem tots junts. Després també m'entreno a la tarda amb el meu preparador físic. També faig alguna classe de japonès, vaig fent coses.

Com és el món del futbol al Japó?

La lliga al Japó és molt divertida. Es marquen molts gols, s'ataca moltíssim... Els japonesos tècnicament són molt bons, tot i que sí que els falta una mica de físic o de corpulència, però és una lliga molt atractiva amb estadis i aficions molt bones. És agradable veure-ho i jugar-hi.

Com s'ha gestionat des de l'organització la pandèmia?

Al Japó ja estem una mica més tranquils. S'ha controlat molt millor el virus i els japonesos respecten molt més la distància social. No s'abracen, no es toquen, sempre van amb mascareta. Ja la portaven abans fins i tot de la pandèmia. Ha sigut tot més fàcil. De fet, ja juguem amb públic, amb un 50% d'aficionats als estadis.

Com està l'equip després de la derrota a la Champions asiàtica?

Ha sigut un any complicat. Vam començar la lliga molt tard i els partits els hem jugat tots gairebé cada tres dies. No hem obtingut els resultats que esperàvem. Però sí que és cert que és un equip que està creixent molt. Fa uns anys era sempre en posicions de descens i l'any passat vam guanyar dos títols. Aquest any sí que és veritat que hem perdut a les semifinals de la Champions, però bé, a poc a poc anem creixent i esperem millors resultats.

La lliga no permet alinear més de tres extracomunitaris per partit. La lesió d'Iniesta pot ser una oportunitat perquè tinguis més minuts?

Sempre prefereixo que l'Andrés estigui bé perquè jugar al seu costat és molt fàcil. De fet, soc allà gràcies a ell, que em va donar aquesta oportunitat.

Com va ser el fitxatge pel Vissel Kobe?

Va ser tot molt ràpid. Si algú m'hagués dit una setmana abans d'anar al Japó que hi acabaria jugant, l'hauria pres per boig, era impossible. Es van ajuntar moltes coses. L'Andrés em va trucar i va venir l'Hiroshi Mikitani –el president del club i executiu en cap de Rakuten– a veure'm a casa per explicar-me tot el projecte. Al cap de tres dies ja hi volava. Va ser una mica una bogeria, però n'estic molt content i feliç i gaudeixo d'aquesta experiència.

Te'n penedeixes?

Gens. De veritat que hi estic molt feliç. Molta gent aquí no va entendre en aquell moment que me n'anés, però estic encantat amb el que estic vivint. Al Vissel Kobe he trobat el que buscava. He jugat durant dos anys sense patir cap lesió, còmode i gaudint del futbol, que és el que volia. M'hi sento molt estimat i amb ganes de continuar.

Des d'aquí, la lliga japonesa és vista com una lliga menor, on els jugadors van a acabar la carrera.

Sempre he dit que podia ser jo el primer jove a anar cap al Japó. És una lliga que està creixent molt i l'ambient és espectacular. M'hi sento molt estimat i, al final, quan has tingut moltes lesions o no acabes de jugar, el que busques és això.

Formes part de la història de La Masia. Has debutat i jugat amb el primer equip del Barça. Com vius tota la situació que està patint el club?

Estic assabentat del que hi passa. He sigut molts anys jugador del Barça i n'he format part gairebé tota la vida. En soc soci i n'estic molt pendent. Ara és obvi que no estem passant una una bona època i esperem que d'aquí a poc temps tot torni a ser com fa alguns anys.

Aquesta inestabilitat, com afecta el vestidor?

No és fàcil de gestionar. Institucionalment no tens l'estabilitat que els jugadors necessitem per rendir. No sembla que hi hagi una estructura formada, de fet, no hi ha ni junta directiva. No és la situació més adequada per als jugadors.

En els últims anys han passat molts entrenadors pel vestidor. Tu ho has viscut també en altres equips on has jugat. Com es gestiona?

És clar que no és gens fàcil. He viscut moltes vegades això de no tenir clar a què jugar quan he sortit del Barça. He canviat moltes vegades d'entrenador i t'has d'adaptar a les seves idees, a la seva manera de jugar. És clar que quan hi ha tants canvis d'entrenador no és un bon senyal.

T'agradaria tornar a la Lliga espanyola?

Sí! Sempre he dit que m'agradaria tornar-hi. Ho tinc al cap. No sé si a la Lliga o a una altra, però sí a Europa. De fet, jugar en qualsevol lliga europea em faria molta il·lusió.

I al Barça?

Per a mi el Barça és una etapa que es va acabar, però mai hi tanco la porta perquè és el club que m'estimo i on he crescut.

stats