Peticions als reis

Els reis Felip de Borbó i Letizia Ortiz duen a terme una espècie de gira per províncies arreu de les Espanyes, amb el doble objectiu d'animar el turisme interior (se suposa que, només de veure els seus monarques fent la transhumància, els bons espanyols sentiran la necessitat patriòtica d'imitar-los i anar a visitar paradors) i d'associar el nom de la Corona a alguna notícia positiva, cosa que darrerament sembla que els costa una mica. I, com un tram d'aquesta tournée benèfica, dimecres varen visitar Mallorca, una illa per la qual Letícia sent una especial repugnància i en què Felip va passar molts d'estius al Palau de Marivent, un altre edifici literalment espoliat per la casa reial espanyola (en aquest cas, contra les últimes voluntats de l'artista Joan de Saridakis i de la seva esposa, Annunziata Marconi). Felip va viure dies lluminosos a Mallorca, i el seu senyor pare els va viure gloriosos, però sembla que els dies de vi i roses, ai las, han quedat enrere fa temps. Ara, el rei i la reina venen a Mallorca perquè els facin passejar per la Platja de Palma (una zona turística rebentada per la massificació i una oferta d'oci nocturn basada en les drogues i la prostitució) i per atendre reclamacions d'hotelers queixosos per la situació causada pel coronavirus. Aquest dimecres se'ls va demanar, per exemple, l'allargament dels ERTO, entre altres coses sobre les quals, afortunadament, no els correspon decidir.

Una d'elles és la connectivitat aèria de Mallorca, per la qual els hotelers illencs ja estaven preocupats el passat mes de gener, pels vols que s'havien deixat d'oferir com a conseqüència de la caiguda del turoperador britànic Thomas Cook. Ara ja ni hi pensem, però la caiguda de Thomas Cook no va ser tal, sinó una voladura programada i controlada pels directius de la mateixa multinacional i per alguns dels hotelers mallorquins més prominents. Com sempre, es tractava no tan sols de no perdre-hi ni un cèntim, sinó de guanyar-n'hi i, de passada, reclamar a les autoritats que hi aboquessin tant de diner públic com se'ls exigís. Per això aquest dimecres la presidenta de la FEHM, Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, reclamava que el govern espanyol bonifiqués les companyies aèries a fi d'aconseguir que els bitllets no fossin tan cars i els turistes s'animessin a volar.

Just al contrari, la proposta hauria de ser penalitzar-los. En un món global com el nostre, la mobilitat i la connectivitat són, en efecte, béns de primera necessitat, i qui hi especuli -i encara més aprofitant els efectes d'una emergència sanitària, com és el cas, o de qualsevol altre desastre- hauria de ser severament sancionat. La norma bàsica del lliure mercat, que és la llei de l'oferta i la demanda, pot funcionar bé amb dues condicions: que hi hagi un cert grau d'intervenció per part de l'estat (a fi de regular el mercat a favor de l'interès general) i que el mercat sigui operat efectivament per empresaris dignes d'aquest nom. No per especuladors i usurers, que no saben com maniobrar dins del carreró sense sortida que ells mateixos tant han contribuït a crear.