05/11/2020

Trump imita Espanya

2 min

Ara que tot apunta cap a una victòria dels demòcrates (no ben bé de Biden) i a una derrota de Trump (no ben bé dels republicans), l'encara president dels EUA sembla a punt de pitjar el seu darrer botó vermell, llargament anunciat durant tota la campanya i fins i tot la mateixa nit electoral: dur les eleccions als tribunals, amb la greu acusació de frau massiu en el recompte de vots. Ha dit que pensa arribar al Tribunal Suprem, que té ara una majoria republicana de sis a tres, i en la composició del qual Trump ha pogut col·locar tres magistrats, incloent-hi el president de l'alt tribunal. Alguns comentaristes de per aquí s'exclamen que, si Trump va a la justícia, cometrà una maldat mai vista. El cert és que, si Trump du els resultats als tribunals per mirar d'impedir que Biden sigui president, cometrà una baixesa, però de nova no en tindrà res. Aquí en diem judicialització de la política, i consisteix a fer passar els adversaris polítics per delinqüents, amb el modest ajut d'una justícia de part. A l'estat espanyol ha arribat fins a l'extrem d'impedir que fossin investits presidents de la Generalitat, o d'empresonar líders polítics i civils, o una presidenta del Parlament, per la seva ideologia. Ho diem perquè aquests que s'escandalitzen tant amb les maniobres de Trump no han dit mai ni ase ni bèstia quan passava el mateix davant dels seus morros.

Es lamenta també que Trump hagi impulsat el discurs de l'odi, i que hagi sembrat la discòrdia, la divisió i fins i tot la fractura social entre la ciutadania americana (per bé que tampoc no falta qui en culpa Obama, d'aquesta fractura). Tornarem a remarcar l'obvietat que, en una democràcia, la societat està dividida necessàriament, perquè el mateix sistema es basa en el respecte a la diferència i la diversitat. Però si del que parlem és d'encendre els ànims amb la voluntat de provocar la confrontació, i si pot ser la violència, altra vegada Trump s'ha pogut inspirar en contundents exemples hispànics. Dos partits, el PP i Ciutadans, s'han especialitzat i han competit durant anys per impulsar la difamació i l'assenyalament de persones i entitats, la difusió de falsos testimonis (també davant dels tribunals) o la protecció i l'enaltiment dels grups d'extrema dreta i de les seves accions, i ho han fet a través dels discursos dels seus dirigents i també de mitjans de comunicació afins que els fan la feina de propaganda. Van aconseguir amb tot això convertir un partit extraparlamentari com Vox en la tercera força al Congrés de Diputats, i ara tenen feina a competir-hi. Enmig de tot això, com succeeix també amb Trump, hi juga un paper fonamental la corrupció. Els analistes que es graten el cap constatant que a Trump el voten els petits propietaris rurals, mentre que a Vox el voten classes mitjanes-altes urbanes, no haurien de conformar-se comparant el paquiderm taronja amb Abascal: és amb el sistema polític i institucional espanyol, i especialment amb allò que a Espanya s'ha volgut denominar centredreta, que la comparació resulta interessant.