Misc 13/03/2017

'2,34 milions de condemnats per haver votat'

"Gairebé a la mateixa hora, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, anunciava la voluntat del seu govern de buscar la manera de tornar a fer un referèndum sobre la independència d’Escòcia"

3 min

Artur Mas ha estat inhabilitat per a l'exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant 2 anys. Ortega durant 1 any i 9 mesos i Rigau durant 1 any i mig. Tots tres pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional i per haver continuat preparant el procés participatiu del 9-N. En canvi, tots tres han quedat absolts del delicte de prevaricació.

Per això les penes són molt inferiors a la petició del fiscal, que demanava inhabilitar l’expresident de la Generalitat Artur Mas durant 10 anys i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau durant 9. No. Al final són 2, 1 any i 9 mesos i 1 any i 6 mesos.

Però tant és, Mas, Ortega i Rigau han estat inhabilitats. I ja que parlem de tipus penals, per cert, cal remarcar que sembla poc comprensible que es condemni algú per haver desobeït, que per poder desobeir hagi hagut de gastar diners públics i no sigui acusat de malversació d’aquests diners públics. No cal ser gaire rebuscat per pensar que si malversació va caure de l’acusació que l’endemà del 9-N ja consideraven cantada l’‘Abc’ i l’Alícia Sánchez Camacho en una tertúlia és perquè el delicte de malversació podria comportar penes de presó i aquí es tractava de condemnar sense fer màrtirs i, cosa no menor, això hauria volgut dir acusar l’aleshores conseller d’Economia Andreu Mas-Colell, però com que té un gran prestigi internacional, fer-lo seure al banc dels acusats hauria atret molta atenció exterior.

Mas, Ortega i Rigau han estat inhabilitats i a ningú no el pot sorprendre. No ha arribat el govern a cessar el fiscal general de l’Estat i ha forçat la fiscalia a interposar querella contra tots tres per deixar-ho en no res.

2 anys d’inhabilitació per a Mas vol dir que no podrà presentar-se a unes eleccions durant 2 anys ni formar part de cap govern. Què farà ara Artur Mas? Aquesta és la pregunta, però només ell pot contestar-la. D’entrada, presentar recurs, i arribar, si cal, fins al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Sens dubte, haver estat inhabilitat per haver posat les urnes és un capital polític que pot ser administrat a curt, mitjà i llarg termini, però en el futur de Mas no només hi ha el 9-N sinó les derivades dels casos 3% que han esquitxat Convergència i afecten el PDECat.

El dia d’avui és molt important: l’estat espanyol ha inhabilitat Mas, Ortega i Rigau per no haver impedit que es col·loquessin les urnes, i que es col·loquessin en un procés participatiu, sense repercussions legals. Però les repercussions polítiques van ser enormes, també a nivell internacional. Van ser enormes perquè van anar a votar, vam anar a votar, 2,34 milions de persones. Aquell èxit de participació va ser indigerible per a l’estat espanyol, que havia de netejar l’afront d’alguna manera. Avui ho ha fet: ha netejat l’afront amb una condemna judicial. Va ser un gran èxit polític de Catalunya (perquè tothom podia anar a expressar-se lliurament) i per això hem dit i diem que aquest ha estat un judici polític.

El simbolisme del cas és demolidor: l’estat espanyol veu que 2,34 milions de persones participen i l’única resposta són tres condemnes (falta la d’Homs), però en el fons són 2,34 milions de condemnes. El menyspreu a una veu pacíficament expressada, en ple segle XXI, és greu.

Gairebé a la mateixa hora que el president del tribunal llegia la sentència, la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, anunciava la voluntat del seu govern de buscar la manera de tornar a fer un referèndum sobre la independència d’Escòcia l’any que ve o el 2019, a tot estirar.

stats