La sequera deixa eixuts estanys de zones humides protegides

GironaA l’Estany de Sils, els agents rurals hi han trobat aquest estiu uns quants exemplars d’ànecs i bernats pescaires morts. En una altra de les zones humides protegides de les comarques gironines, el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, s’hi poden observar menys ocells del que és habitual, i no han aparegut encara els que en aquesta època hi solen fer parada en el seu trajecte migratori des del nord d’Europa cap a la calidesa africana, com els corriols i els camallargues.

Són les conseqüències de l’extrema sequera que pateixen aquests espais naturals, on les llacunes han quedat del tot seques o amb un volum d’aigua tan baix que posa en risc l’ecosistema. “Si els ocells no hi troben l’hàbitat adequat passen de llarg i se’n van cap a una altra banda”, adverteix Sergi Romero, director del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, un dels espais naturals de Catalunya més apreciats pels ornitòlegs. En aquest paratge natural actualment només conserven aigua les llacunes per sota del nivell del mar. L’estany del Cortalet, que s’inunda artificialment, ara està sec, com també els estanys del Matà, perquè no es disposa de prou aigua per alimentar-los. Sí que en té la llacuna de Vilaüt, perquè els regants de la zona han cedit l’aigua per omplir-lo, segons explica el director del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, que adverteix que el canvi climàtic està passant factura a les zones humides, uns paratges que són del tot necessaris per la seva rica diversitat biològica i perquè tenen una funció de zona de pas i de descans dels ocells en els seus viatges migratoris del nord cap al sud, i viceversa.

Llevantades que no arriben

Sergi Romero explica que és normal que l’estiatge redueixi el nivell d’aigua dels estanys, però també és habitual que al setembre arribin pluges prou abundants per reomplir-los. Aquest any no ha sigut així i la situació és crítica. “Ara mateix els estanys s’haurien d’estar recuperant, però això no passa perquè al setembre ha plogut poc i de moment no hi ha previsions de precipitacions abundants”, indica Romero. Els Aiguamolls de l’Empordà no s’alimenten d’aqüífers subterranis i depenen fonamentalment de l’aigua de la pluja i de la conca de la Muga i el Fluvià. “El setembre és mes de llevantades. El vent de llevant porta les precipitacions fins a la costa i quan arriba aquí descarreguen amb abundància, però aquest any només hem tingut alguna xalocada, que no ha aportat prou aigua”, lamenta el director del parc empordanès. Aquest espai natural registra una mitjana de pluja acumulada d’entre 500 i 600 litres per metre quadrat anuals, però des del començament de l’any l’estació del parc n’ha registrat poc més de 150.

Actuació d’urgència a Sils

On les condicions meteorològiques també han causat estralls és a l’Estany de Sils, una zona humida que va ser dessecada per obtenir noves terres de conreu i lluitar contra el paludisme, però que l’Ajuntament va recuperar en el marc del programa Life adquirint el terreny on se situa, que era de propietat privada, i regenerant l’espai per convertir-lo en la llacuna permanent que havia sigut abans de ser dessecada. També va recuperar prats de dall, de vegetació d’aiguamolls i de bosc de ribera, i va adequar-hi itineraris i miradors per a l’ús públic.

Més sediments

Però aquest estiu l’estany ha quedat absolutament sec i els agents rurals hi han localitzat cadàvers de diferents espècies, sobretot ocells. Elisabeth del Valle, tècnica de medi ambient de l’Ajuntament de Sils, explica que el clima està canviant i cada any els episodis de sequera són més extrems, cosa que afecta negativament els espais humits com l’Estany de Sils. Aquest any, a més, a l’efecte climàtic s’hi ha afegit l’acumulació de sediments a la llacuna i el fet que la vegetació havia anat envaint la superfície aquàtica.

Els episodis de sequera i de falta de pluja, cada cop més freqüents, fan que en els últims anys, als mesos d’estiu, l’Estany de Sils perdi aigua fins a nivells alarmats. Des de fa deu anys, amb tot, mai havia quedat del tot sec, admet Del Valle. Davant aquesta situació, l’Ajuntament ha decidit actuar-hi d’urgència. Durant aquests dies els operaris treballen per retirar de la cubeta de l’estany els sediments que s’hi han anat acumulant, amb l’esperança que amb la tardor arribin pluges abundants que permetin reomplir la zona inundable i l’estany recuperi la fauna.

Malgrat que la dessecació que ha patit l’estany ha causat preocupació, els tècnics mediambientals hi han vist l’oportunitat d’actuar afectant-hi mínimament la fauna i la flora, i a un cost més baix que si s’hagués actuat amb l’estany ple d’aigua. “Hem aprofitat que havia quedat sec per fer-hi la neteja de sediments i de vegetació, que és una actuació que teníem pendent de realitzar”, indica Del Valle, que assegura que aquesta mesura és temporal, i que es treballa per elaborar un pla de gestió que permeti identificar les amenaces que pateix aquesta zona protegida i quines actuacions s’hi han de portar a terme.

Com en el cas dels Aiguamolls de l’Empordà, l’Estany de Sils també està inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i és un paratge on ornitòlegs i aficionats als ocells van per observar les nombroses espècies que hi viuen o hi són de pas durant la migració. L’objectiu de l’Ajuntament de Sils, emmirallant-se en els Aiguamolls de l’Empordà, és precisament ampliar el perímetre de l’estany, i dotar-lo de més àrees inundables i de més serveis per acollir els visitants. El pla director en què treballa ja preveu, entre més mesures, que al sector nord-oest de l’estany hi hagi una zona d’inundació temporal a la primavera i a la tardor, que tindria un hàbitat diferent, amb nivells d’aigua més baixos.

Menys espècies animals

Els experts són conscients que el futur dels espais humits és molt complicat si no es prenen mesures urgents. La sequera és un tema recurrent els últims anys, en què la crisi climàtica s’ha notat amb claredat. Per exemple, al Parc Natural dels Aiguamolls l’any 2017 ja van constatar que havien tingut 200 litres de pluja menys que la mitjana dels últims 18 anys. El director del parc és molt conscient que si no es canvia de xip serà molt difícil arribar a salvar el parc a llarg termini. Es pot fer un aprofitament del pantà de Boadella, però per recarregar els aqüífers cal que plogui més o que es faci un ús més sostenible de l’agricultura. Un altre problema dels aiguamolls és la salinització de l’aigua, que tant perjudica els pagesos com la fauna del parc.

El desembre del 2017 la situació també va arribar a ser crítica. En el cens d’ocells que es fa al parc es van comptar 2.000 ànecs, malgrat que la mitjana dels últims anys era d’uns 5.000. Aquest càlcul a la baixa es repetia en moltes altres espècies. La situació es va veure agreujada per algunes tramuntanades que encara van assecar més l’entorn. Els visitants amb interessos ornitològics queden decebuts de la situació del parc, perquè no poden veure la gran diversitat d’espècies que hi ha habitualment.