Crònica
Misc 06/06/2016

"Seré feminista mentre al món hi continuï havent una sola dona amb burca"

Maria Antònia Oliver ha rebut aquest dilluns a la nit el 48è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

3 min
La Premi d'Honor Maria Antònia Oliver entre els principals representants polítics

BarcelonaMaria Antònia Oliver s'ha trencat el braç dret, però "la injecció en vena de pa amb oli amb tomàtiga i olives" del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'ha estimulat a tornar a escriure, i l'autora mallorquina promet tornar al nou món que ja està creant tan bon punt es recuperi. En el seu discurs ha recordat que quan participava en actes "clandestins" a la dècada dels 70 se sentia "florero" perquè era dona, i pel fet de ser mallorquina, "ensaïmada". En rebre el Premi d'Honor s'ha tornat a sentir "florero" perquè només és la quarta dona que el guanya quan hi ha tantes "bruixes valentes" que l'han merescut abans. Ha dit que ara per ara el tema que més la preocupa és la crisi dels refugiats. "La vergonya no és aliena, és ben nostra també", ha admès, tot cridant a la mobilització per canviar les coses.

"Escriure en català encara és difícil perquè és una llengua minoritzada", ha dit abans d'assegurar que veuria la independència de Catalunya però que espera que la independència arribi per a tots els Països Catalans. "Seré feminista mentre al món hi continuï havent una sola dona amb burca", ha clamat abans d'acabar el parlament.

L'acte d'entrega del guardó, dotat amb 20.000 euros, s'ha celebrat al Palau de la Música Catalana i ha arrencat amb les paraules del president d'Òmnium Cultural, entitat que convoca el premi des de l'any 1969. "La Maria Antònia Oliver és només la quarta dona a qui s'atorga –ha recordat Jordi Cuixart, president d'Òmnium. I hem dit 'només' expressament perquè és evident que la representació és del tot injusta encara que molt potent, amb Montserrat Abelló, Teresa Pàmies i Mercè Rodoreda com a referents". Després de recomanar la lectura de la seva obra ha fet memòria d'unes paraules recents de l'autora: "Encara no he entès el món i em sembla que no l'entendré mai, però l'estimo igual".

Una veu incisiva i carismàtica

Els temes importants de l'obra novel·lística d'Oliver –el xoc entre la Mallorca rural i la del turisme massiu, l'especulació, el feminisme i la violència de gènere– han anat apareixent en els fragments que han llegit les actrius Ariadna Gil i Anna Alarcón, acompanyades pel saxo de Sergi Felipe i les intervencions de Nies Jaume. "Vaig ser molt bona nina, guardava tota la dolenteria per a quan fos més gran", admetia Oliver en un vídeo de presentació. Somiava ser artista, ballarina o hostessa d'avió, però va acabar convertint-se en una de les "veus més singulars de la literatura catalana", segons la definia el programa de mà de l'acte. Abans d'això es va enamorar de Jaume Fuster, va formar part d'organitzacions polítiques clandestines i va traduir novel·les com 'Moby Dick', de Herman Melville i 'Els anys', de Virginia Woolf.

"La generació dels 70 és la baula que venç el franquisme: de la més fosca educació havíem de sortir espanyols i de dretes i hem estat independentistes i agnòstics, difícils de digerir pel drac centralista", ha explicat l'editor Àlex Broch. La generació en la qual s'inscriu Maria Antònia Oliver va néixer "a partir d'una prohibició". Després de formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs, Oliver va escriure novel·les com 'Estudi en lila' (La Magrana, 1985) –primer cas de la detectiu Lònia Guiu– i 'Joana E.' (Edicions 62, 1992). "Insubornable, majestuosa i incisiva": així va ser descrita l'escriptora per Broch. També carismàtica: només entrar a la sala, amb el braç enguixat, ja es va guanyar una ovació. I després de parlar, ja al final, en va arribar una altra, just abans del cant d''Els segadors'.

Sis mallorquins al palmarès

Al llarg de 48 anys d’història, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes només ha distingit sis autors mallorquins. El primer va ser el lingüista i editor Francesc de Borja Moll (1971), que va ser seguit del poeta, assagista i traductor Josep Maria Llompart (1982). Va caldre que passessin 25 anys abans que el novel·lista Baltasar Porcel el rebés l’any 2007. L’últim lustre ha estat el més mallorquí del guardó d’Òmnium Cultural: abans de Maria Antònia Oliver l’han rebut el filòleg i editor Josep Massot (2012) i el lingüista i dialectòleg Joan Veny (2015).

stats