26/11/2020

"Seré el pitjor malson"

2 min

Mai m'hauria pensat que pogués fer-me riure un personatge com Jorge Fernández Díaz, però he d'admetre que l'àudio que s'ha difós als mitjans en què es pot sentir l'acarament entre ell i el seu antic número 2 al ministeri de l'Interior, Francisco Martínez, davant del jutge de la trama Kitchen, és un gran moment còmic de la història de la corrupció espanyola. “M'has tractat d'idiota integral, m'has tractat de fill de puta, i, juntament amb Soraya Sáenz de Santamaría i Mariano Rajoy, m'has tractat de cabró i de miserable”, li retreu Fernández Díaz a Martínez. I aquest repertori d'insults, recitat justament per l'interessat, té l'efecte contrari al pretès per Fernández Díaz: ell voldria que sonés com el retret d'una greu falta de respecte, i el que aconsegueix és que, qui ho escolta, hagi de riure. Sobretot perquè, amb les seves actuacions com a ministre de l'Interior (amb l'operació Catalunya, amb les seves maniobres indignes amb les clavegueres policials, judicials i mediàtiques, amb la matança d'immigrants a Tarajal), Fernández Díaz va causar, a moltes persones, perjudicis que anaven bastant més enllà de la simple falta de respecte.

La trama Kitchen investiga l'ús de la policia, i de fons públics, per fer espionatge a qui va ser el tresorer del PP, Luis Bárcenas. Recordem que Bárcenas ha fet tot tipus de maniobres judicials, fins i tot canviar la seva declaració, amb l'objectiu visible de protegir la seva família, dona i fills (els fills són un tema: un, Guillermo, com sap tothom, és el cantant del grup Taburete, però l'altre, Ignacio, menys famós, fa diners com a jugador de pòquer telemàtic). Protegir-los de què? No ho sabem, però que algú que, dins el PP, era conegut com Luis el Cabrón s'avingui ara a aguantar el que sigui (aguanta, Luis, sé fuerte, li demanava —o li exigia?— Rajoy) fa pensar que deu tenir por. Ens en pot donar també alguna pista una altra de les múltiples trames en les quals estan enfangats el PP i els seus dirigents, la Gürtel, sobre la qual hem tornat a tenir aquesta setmana notícies judicials. Concretament, penes de fins a 15 anys de presó per a cinc capitostos de la trama: els inevitables Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez el Bigotes, juntament amb l'exdirector de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) Pedro García Gimeno i l'empresari de Teconsa José Luis Martínez Parra, tots estretament vinculats al PP.

És bo tenir present tot això quan sentim la presidenta de la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso, del PP, afirmant solemnement que serà “el pitjor malson” de qui “toqui les butxaques dels madrilenys” per (cal citar-ho en versió original) “favorecer la 'corrunción' de los separatistas”. De “corrunción”, pel que sembla, al seu partit en saben alguna cosa. I no es tracta de tocar la butxaca de cap madrileny, sinó d'evitar que la comunitat madrilenya faci competència deslleial a les altres comunitats autònomes oferint a les empreses avantatges fiscals que les altres comunitats no poden oferir. Se'n diu dúmping fiscal i és una mala pràctica.