17/9: Una recompensa

LLEGEIXO QUE Daeix, l’autoanomenat Estat Islàmic, ofereix una recompensa de molts milers de dòlars pel cap d’un búlgar que es dedica a caçar refugiats, especialment sirians, per obligar-los a tornar a Turquia. Les fotografies ens presenten, certament, un personatge repugnant, horrible. Però el que és paradoxal és que sigui Daeix qui ofereixi la recompensa, quan resulta que molts dels refugiats sirians als quals persegueix aquest tipus són refugiats precisament perquè estan fugint de Daeix i dels seus crims a Síria. Si Daeix no els fes fugir no caldria que el mateix Daeix combatés a qui els persegueix en la fugida. Aquesta mena d’actuació és molt hipòcrita: presentar mesures teatrals i sorolloses al final de la cadena, quan hauria estat més senzill i efectiu aturar la cadena de bon començament. És la versió dramàtica d’aquella famosa anècdota del temps del franquisme. Uns falangistes es manifestaven agressivament davant de l’ambaixada britànica a Madrid al crit de “Gibraltar espanyol”. El ministre de Governació franquista va trucar a l’ambaixador britànic i li va oferir d’enviar més policies per tal de protegir l’ambaixada. I l’ambaixador va respondre: no cal que m’enviï policies; n’hi ha prou que deixi d’enviar-me manifestants.