La Setmana Santa més neguitosa

M' atura una persona pel carrer i em pregunta: "Ens en sortirem?" I afegeix: "I no parlo només a nivell de país sinó, sobretot, econòmic". I a continuació m'explica el seu neguit: "Això de Xipre m'amoïna molt. Tota la vida treballant per tenir uns estalvis i ara resulta que un senyor assegut en un despatx de Brussel·les pot decidir robar-me'ls perquè haig de salvar el banc on els tinc ingressats. No ho trobo just. Ahir vam parlar amb la família de treure els diners del compte. El problema és que no sabem on guardar-los. A casa ens fa por perquè els lladres saben que, per culpa de la crisi bancària, molta gent hi guarda calés. I t'imagines que els traiem i ens els roben? Hem anat a mirar caixes fortes, però a la ferreteria del costat de casa no els en queden. En tenien tres en estoc i entre divendres i dilluns les van vendre totes. Però, sí, posem una caixa forta, molt bé. I els lladres són tan professionals que ens la trobaran de seguida. I si ens la volen rebentar, ens la rebentaran. O sigui que no és cap bona solució. Una altra possibilitat és fer un forat en alguna paret o al terra. Però com el tapem després perquè no es noti? I què hem de fer cada cop que vulguem afegir-hi diners? Esbotzar-lo i tornar a tapar-lo? Ens costarà més car el paleta que el farciment. Bé, comptant que el paleta no vagi explicant on ha fet el forat, algú el senti i vingui directament a servir-se. I si els bitllets es fan malbé? És massa arriscat. Si buidem el compte i deixem els diners a casa sota una rajola, després no dormirem tranquils. Però tampoc dormirem tranquils si els tenim al banc. I ara ve Setmana Santa. ¿Qui et diu que no aprofiten els quatre dies seguits de festa per fer el mateix que a Xipre? Escolta, tu no deus conèixer algun lloc on puguem deixar els calés sense patir?" "Doncs miri, no", li dic. "I si ho sabés no dubti que els quatre duros que tinc serien allà des de fa dies".