‘Sex and the city’ a la francesa

Sex and the city és una sèrie que ja té vint-i-dos anys i que ha envellit fatídicament. Nova York és una altra ciutat i les reflexions de les protagonistes a l’hora de relacionar-se amb els homes ja s’han superat. Potser per això, Netflix ha estrenat una versió rejovenida, fins i tot massa, de la mà de Darren Star, el creador de la sèrie en què Carrie Bradshaw era la protagonista. Ara bé, cal tenir present que la sèrie no està pensada per recuperar les fans d’aleshores, que ja són dues dècades més velles, sinó les seves filles. T’adones que t’has fet gran quan, en comptes d’admirar el vestuari de la protagonista, et fan mal els peus només de veure com travessa corrents tota la ciutat amb sandàlies de taló d’agulla.

Emily in Paris són deu capítols de vint-i-sis minuts centrats en la vida d’Emily Cooper, una noia molt espavilada que tot just comença en el món del màrqueting. Treballa per a una agència de comunicació de Chicago que acaba d’adquirir una agència francesa per expandir-se per Europa. L’empresa envia l’Emily a treballar a París, on no serà gaire ben rebuda. L’Emily s’haurà d’obrir pas en una ciutat que ens la pinten amb tots els tòpics: la glamurosa ciutat de l’amor i la llum, on tots els homes són seductors i els parisencs en general són antipàtics i antiquats però molt elegants. Emily in Paris juga amb el xoc cultural del tarannà ianqui i el francès, amb les seves virtuts i defectes. Crea tensions entre l’obvietat nord-americana i el misteri francès. Però ho fa sempre a partir de la mirada nord-americana, convertint Europa en un estereotip que acaba resultant bastant ridícul, amb una visió molt naïf de París.

L’Emili Cooper -interpretada per l’actriu Lily Collins-és la versió evolucionada i infantilitzada de Carrie Bradshaw. La protagonista ja no escriu articles sobre sexe per a una revista de paper. Domina el món de les xarxes socials i és fan de Gossip girl. Però va vestida cada dia amb les peces de roba més exclusives, igual que ho feia Carrie Bradshaw. De fet, l’estilista de la sèrie és Patricia Field, una de les dissenyadores preferides de Sarah Jessica Parker i la responsable del vestuari de la pel·lícula El diable es vesteix de Prada. Les principals revistes de moda ja busquen paral·lelismes entre els modelets de les dues protagonistes de ficció. Emily in Paris, per cert, manté aquelles ràfegues musicals amb notes de xilòfon en la transició d’algunes escenes que tan caracteritzava Sex and the city. Serveix gairebé com un estímul inconscient perquè relacionis les dues sèries de manera inevitable. Però difícilment Emily in Paris aconseguirà la singularitat televisiva que va tenir en el seu moment Sex and the city. Vint anys abans, Carrie Bradshaw i les seves tres amigues no eren tan carrinclones i ingènues com ho és ara l’Emily. Darren Star ha esborrat el subtext sobre la relació de les dones amb el plaer i el sexe per plantejar-nos una història tan superficial com una simple postal d’Instagram.