WATERPOLO I FUTBOL
Misc 03/05/2017

Sinergies d’èxit per trencar la rutina i créixer com a equip

Les jugadores del CN Sabadell i el Barça sumen experiències a Can Llong

3 min
Les jugadores de waterpolo de l’Astralpool CN Sabadell i les futbolistes del Barça divertint-se a la piscina de Can Llong, després d’una sessió d’iniciació per compartir experiències promoguda pels dos clubs.

SabadellL’èxit no s’encomana, però vincular-se a altres experiències d’alt rendiment enriqueix. És el que estan buscant el primer equip femení de futbol del Barça i l’Astralpool CN Sabadell de waterpolo, que des del març estan creuant experiències per mirar de millorar les seves prestacions, sobretot a Europa, on l’equip blaugrana ha viscut una temporada de somni. “Ens van dir que el nostre exemple els podia inspirar a la Champions”, comenta el tècnic Nani Guiu, recordant la primera visita que l’equip de waterpolo, quatre vegades campió continental, va fer a la Ciutat Esportiva Joan Gamper fa un mes i mig. Va ser en la prèvia de l’eliminatòria de quarts de final contra el Rosengard, que s’acabaria resolent amb victòria catalana a Malmö i, dies més tard, en una classificació històrica per a les semifinals al Miniestadi. “Elles són un mirall fantàstic per a les nostres jugadores, són un exemple per seguir creixent”, apuntava l’entrenador Xavi Llorens.

D’aquella primera trobada a Sant Joan Despí va quedar pendent fer algun rondo, però la proximitat del partit contra les sueques va impedir que les waterpolistes es vestissin de curt i xutessin la pilota. L’altra part del tracte -promogut per Ana Merayo, del servei d’atenció integral a l’esportista del Barça, que havia coincidit amb jugadores del CN Sabadell al CAR de Sant Cugat- va quedar resolta ahir a la piscina de Can Llong, on les futbolistes es van capbussar per imitar les rutines de les sabadellenques. “És realment esgotador!”, reconeixia, fora de la piscina, la davantera Mariona Caldentey, encara esbufegant. Al seu costat, Sandra Paños descrivia que difícil que és arribar a cobrir la porteria de waterpolo mentre t’esforces per no enfonsar-te. “No sé com s’ho fan, però sembla que s’impulsin a terra i estan dins l’aigua!”, comentava, elogiant la feina sota pals de la seva homòloga Laura Ester. “I a ella no hi ha qui li faci un gol!”

“És com pedalejar”

Dins l’aigua, les especialistes anaven donant consells per ensenyar les futbolistes a agafar la pilota i rematar amb potència, però algunes amb prou feines podien descobrir les espatlles quan intentaven guanyar alçada. “Se sap qui és la futbolista i qui la de waterpolo, per si veus mig cos fora de l’aigua o no”, remarcava la preparadora física blaugrana Berta Carles. “Diuen que per mantenir-te en posició, has de fer com si pedalegessis, però amb les cames més obertes. És molt complicat”, insistia Paños. Recol·locar-se el gorro perquè no semblés una barretina o embolicar-se amb la tovallola per no agafar fred eren altres preocupacions de les futbolistes a la piscina.

Però, en general, tot eren somriures. Per a Olga García va ser “una activitat fantàstica i divertida”, i per a Laura Ràfols, “una oportunitat de conèixer una altra realitat i compartir experiències”, encara que fos molt breument. Ahir, de fet, les jugadores ni tan sols van poder dinar plegades, com sí que havien pogut fer al març, perquè el CN Sabadell tenia un altre compromís promocional i, a la tarda, partit contra el CN Madrid Moscardó, a qui van golejar 27-4 a les semifinals del play-off de Divisió d’Honor. Sí que hi va haver temps per a obsequis entre les capitanes: una samarreta signada i una pilota.

“Les jugadores porten un dia a dia semblant i aquestes coses ajuden a fer pinya i a desconnectar”, admetia Guiu. Les protagonistes també celebraven que s’hagués programat “una cosa diferent” per trencar la rutina d’entrenaments. Per a Llorens, la trobada també serà una “manera de seguir potenciant l’esport femení” i d’atraure l’atenció dels mitjans de comunicació. N’hi havia molts, a Can Llong.

No van ser els únics que no es van voler perdre la cita. També s’hi va deixar veure Santi Fernández, que entrenava l’Espanyol femení quan Llorens començava l’etapa al Barça i que treballa al CN Sabadell. En un atac de nostàlgia, els dos tècnics van recordar com era la situació fa deu anys. “Qui ens hauria dit que avui seríem aquí”.

stats