Solidaritat d’una UE fracturada
Periodista“És la guerra a l’exterior”, assegura, afligit, un alt funcionari europeu, i esmenta el doble atemptat suïcida de fa tres dies en un barri xiïta de Beirut i l’explosió de l’avió rus a Egipte de principis de novembre. Però els atacs de divendres a la nit a París -que l’Estat Islàmic s’atribueix- suposen un pas més en aquesta ofensiva del jihadisme radical per inocular la por a una Europa encara en estat de xoc. Aquest cop no han sigut cèl·lules aïllades que perpetren un atac ràpid i cruel, com les morts de Charlie Hebdo. Ha sigut una cadena planificada i coordinada d’atacs en què, a més, hi ha hagut immolacions. El missatge era clar: som aquí i encara som més forts.
El nombre de francesos que marxen a lluitar a Síria i l’Iraq no ha caigut els últims mesos de manera tan clara com ha passat en altres països comunitaris d’ençà que s’han extremat les mesures de seguretat i de control. El mateix passa amb els retornats. El nombre de combatents que continuen tornant a França des del Pròxim Orient “és tan elevat que resulta impossible per als serveis de seguretat controlar-los a tots”, reconeix un funcionari de Brussel·les que treballa amb els dossiers de la lluita antiterrorista.
La Unió Europea havia previst que, en la reunió ministerial del 3 i 4 de desembre, faria balanç de com ha millorat la coordinació policial i judicial entre els Vint-i-vuit després dels atacs a Charlie Hebdo. Els atemptats de divendres demostren que encara hi ha forats negres greus en la seguretat europea. Els estats membres continuen reticents a cedir la seva informació antiterrorista per centralitzar-la a nivell europeu, es lamenten a Brussel·les. Però “el més preocupant és l’accés a les armes” i la capital comunitària és, a més, al centre de les sospites.
Armes a Bèlgica per 1.000 euros
La policia creu que els Kalàixnikovs de l’atac a Charlie Hebdo i el de l’autor dels trets al tren Thalys Amsterdam-París del mes d’agost s’havien comprat a Bèlgica. Si a Brussel·les o a Marsella hi ha un mercat negre d’armes, on és possible comprar un AK-47 per uns 1.000 o 2.000 euros, no és només un problema francès o belga, és un problema europeu.
La fiscalia belga va ordenar ahir una operació policial a gran escala al barri de Molenbeek, a l’oest de la capital, per una presumpta connexió amb l’assalt a la sala de concerts Bataclan. És el mateix barri on, el 31 de gener d’aquest any, després de l’atac a Charlie Hebdo, centenars de persones -la majoria fills d’immigrants magribins, espanyols, portuguesos i italians- que se sentien altre cop assenyalats amb el dit acusador de les investigacions sobre jihadisme a Bèlgica van sortir al carrer amb una pancarta que deia “No tots som terroristes”.
L’Europa que ahir organitzava reunions de crisi a totes les capitals i mostrava la seva solidaritat amb França també ha de ser conscient que, malgrat que la seguretat sigui prerrogativa dels estats, la col·laboració i l’intercanvi d’informació són indispensables en aquesta lluita. Cada pas que s’ha fet els últims anys en la cooperació antiterrorista ha sigut lent i tardà. La UE s’uneix en la paraula però es fractura en l’acció.
