01/01/2021

Sororitat a dojo

2 min

Algun cop he sentit o llegit que dels tres principis republicans -llibertat, igualtat i fraternitat- aquest darrer és el “germà pobre”. I potser és així. La llibertat i la igualtat les veiem proclamades arreu i sovint. Són paraules escrites en pancartes i corejades per col·lectius ben grans i diversos de persones. En canvi, no passa el mateix amb fraternitat. I, és clar, molt menys amb sororitat, que és una paraula que fins fa poc no existia.

La sororitat, com diu el Termcat, és la fraternitat entre dones. La que fa possible, doncs, que la igualtat sigui real. I és que, pensant-hi, ens adonarem del biaix inconscient que portem instal·lat. Inadvertidament assumim que les dones som d’una categoria inferior a la dels homes i per això no practiquem la sororitat tant com l’hauríem de practicar.

Fa poc vaig ensopegar amb un vídeo de la societat científica britànica Royal Society on s’explica el concepte de biaix inconscient. Instintivament, la ment fa que prenguem decisions en mil·lèsimes de segon i que, quan requereixen pensament racional, sovint són equivocades. És a dir, quan les decisions requereixen anàlisi i no pas respostes intuïtives, el biaix inconscient (o prejudici) ens fa errar.

En molt menys d’un segon decidim si una persona ens agrada d’acord amb condicions de gènere i socials o altres característiques. En definitiva, si la considerem “dels nostres”, del nostre grup, de la nostra condició. Aquestes són les persones que normalment afavorim. Per això, els homes solen mostrar solidaritat, impulsar, ajudar, afavorir altres homes (fraternitat). I s’esperaria que les dones també ho féssim amb les altres dones (sororitat). Tanmateix, com que també ens agrada pertànyer al grup dels ben considerats (vivim en una societat patriarcal), el que sol passar és que una dona sovint afavoreix un home en lloc d’una dona com s’esperaria per condició. Això, diu la Royal Society, és un biaix inconscient. A més, es posa en relleu que la recerca ha demostrat que és més fàcil d’assentir amb el cap quan qui parla és un home, atès que les persones estem més atentes quan sentim una veu masculina. Un altre biaix inconscient.

És per això que comparteixo del tot que cal promoure que les avaluacions científiques siguin deliberacions raonades i lentes, que es reconsiderin més d’una vegada i que es tinguin en compte els estereotips culturals. Si el que es vol impulsar és l’excel·lència científica, només s’aconseguirà si es pot triar el talent d’entre tota la diversitat existent, i si resulta que es prenen decisions amb biaixos inconscients només se selecciona d’entre una part del talent existent, no pas del total.

No es poden curar els prejudicis, però prenent-ne consciència es poden abordar i així podem plantar cara als biaixos inconscients. Pel que fa al de gènere, una manera de fer-ho és exercint tanta fraternitat (que socialment i inconscientment ja ens ve de sèrie) com sororitat. Així doncs, us desitjo un 2021 ple a vessar de sororitat!