13/08/2020

Sputnik V, Apollo 18

2 min

Tot el que se sap de moment sobre la vacuna russa contra el covid-19 és que Putin diu que la té i que la seva filla l'ha provada, cosa que ha donat peu a una onada global (i a estones divertida) de mems i acudits. També a un intens aixecament de celles per part de la comunitat científica internacional, començant per l'OMS i continuant per epidemiòlegs, infectòlegs i investigadors d'arreu del món. La notícia li serveix al sempitern president rus (que acaba de modificar la Constitució del país a la seva conveniència) per fer l'única cosa que realment li interessa, és a dir, una intensa tasca propagandística a dins de Rússia –també a fora, però sobretot a dins: reforçar-se al poder fins a soldar-s'hi, aquesta és l'obsessió dels dirigents autoritaris a l'estil de Putin.

És una prova ben eloqüent de les seves intencions el fet que la vacuna (o poció, o ungüent, o el que sigui) hagi rebut el nom de Sputnik V, en una descarada picada d'ullet a aquell tram del segle XX, entre els anys 50 i 60, en què l'URSS va ostentar, amb el programa Sputnik de vols aeroespacials, el lideratge en la investigació científica mundial, fins que els americans van competir amb el no menys cèlebre programa Apollo. El que és xocant és la numeració, perquè de Sputnik 5 (però en numeració aràbiga i no romana) ja n'hi va haver un, i era un satèl·lit artificial que transportava 2 cans, 40 ratolins, 2 rates i una varietat de plantes. Podem cercar-hi missatges subliminars, però n'hi ha un de clar: l'anomenat nacionalisme de la vacuna serà cada dia més agressiu, i estarà relacionat amb la recol·locació i definició de les primeres potències mundials en el segle XXI. Unes primeres potències que, contràriament al que durant molt de temps hem volgut creure, no tindran per què respondre a règims democràtics.

stats