El suïcidi de Luis Enrique
El Barça de Luis Enrique del 2015 continua sent un equip coherent i equilibrat. Va dir l’entrenador, en el dia de la seva estrena, que l’objectiu era ser un equip imprevisible i és tot un èxit que ho hagi aconseguit tan ràpidament. En partits com els del Celta a casa o el d’ahir a Sant Sebastià, que són per golejar, ens quedem sense marcar. Això sí, és un equip compensat. Tant es queda sense veure barraca amb la tripleta Munir, Pedro, Suárez que quan juguen Messi i Neymar. Luis Suárez, per cert, no és que estigui fent bo Alexis Sánchez, és que està fent que Paco Clos i Manolo Clares semblin uns prodigis de tècnica i d’eficàcia.
L’equip de Luis Enrique també és un equip equilibrat a les bandes. Tanta pena van fer el tàndem Montoya-Munir (que avui no estan ni per jugar al Miniestadi) com la dupla Alba-Pedro que, vistos ahir, sembla mentida que fossin titulars de l’Espanya que va guanyar el Mundial. I, en el súmmum de la coherència, i quan l’equip jugava millor i semblava més a prop de l’empat, aleshores va entrar Alves al camp. Per perdre pilotes, per no posar ni una centrada a lloc, per protestar com ningú i per perdre temps per afavorir el rival. El bunyol tàctic el va completar Luis Enrique fent entrar Alves al camp però mantenint Montoya. Tots dos junts, és una foto històrica. Hem passat de marginar-ne un i voler prescindir de l’altre a fer-los jugar plegats. Fa la sensació que si ahir Douglas arriba a ser a la banqueta, també l’hauria fet jugar i, en una sola nit, hauria consumat el hat trick de la bogeria.
Laments al marge, per a un partit en què vam jugar més i millor que una Reial molt imprecisa, cal tenir una mirada més global. La sensació és que, encara que s’hagués guanyat ahir, aquesta Lliga no serà per al Barça. Però, pel cap baix, esperàvem fer-la suar una mica més i no punxar tantes vegades en camps on ensopeguem, cada any, amb les mateixes pedres. No consola perdre a Anoeta perquè allà tampoc hi guanyaven ni Guardiola, ni Vilanova, ni Martino. Tampoc no consola que, aquesta temporada, hi hagin perdut el Reial Madrid i l’Atlètic. La ràbia que no ens deixarà dormir durant uns quants dies és haver perdut en la mateixa jornada que l’equip d’Ancelotti havia badat. El que és incomprensible és el nou atac d’entrenador que va tenir el míster en deixar Messi i Neymar de suplents. Novament, havia de ser coherent. Els havia donat un dia més de vacances i el mateix Luis Enrique es va cavar la fossa volent que fossin el revulsiu. L’entrenador, també el primer dia, ens va dir que el psicòleg que portava a l’ staff era per a ell. A aquestes altures ja no ho dubtem.
