05/06/2020

Per tots els George Floyd del món

2 min

L'assassinat racista de George Floyd a mans de la policia als Estats Units ha desfermat una allau de protestes contra el racisme arreu del món. Aquests dies el tema és portada, però la situació que vivim fa temps és insostenible tant als Estats Units com arreu i fa massa que els col·lectius antiracistes ho estem posant en relleu.

La mirada antiracista que ha posseït tanta gent des del passat 25 de maig –dia en què Floyd fou assassinat– no pot dirigir-se només cap a les estructures que sustenten la societat nord-americana. El problema és global i es materialitza de maneres diferents tenint en compte la realitat i la indiosincràsia de cada país, malgrat que el món i la geopolítica internacional s'han definit sempre des d'una perspectiva racista en la qual conflueixen tantes i tantes opressions.

Mirem una mica portes endins. A casa nostra, la realitat és que Espanya és, encara, un país racista. En conseqüència, també s'ha de produir aquí una revisió de les opressions estructurals que permeten que aquest estat de coses es perpetuï. Fixem-nos-hi una mica i ens adonarem que el cas de George Floyd també ha passat i passa aquí: Idrissa Diallo, Manuel Fernández, Mamadou Barry, Samba Martine i tantes i tantes altres víctimes.

La llei d'estrangeria espanyola és un dels exemples més clars que tenim de com el racisme és a l'ADN mateix de la construcció de l'Estat. Ho hem explicat moltíssimes vegades en aquestes pàgines: no podem naturalitzar el fet de tenir una llei racista que discrimina la vida de tantes persones pel fet de tenir un origen divers. Com a societat que es reconeix democràtica, mantenir-ne la vigència és una anomalia sagnant. S'ha de dir prou d’una manera contundent i clara i exigir als poders públics que, assumint la seva responsabilitat, la deroguin i revisin tantes normatives i pràctiques racistes. Denunciar el racisme institucional és una obligació.

I encara una sèrie de denúncies més que haurien de fer enrogir la classe dirigent i que haurien de fer que ens alcéssim socialment com ho han fet tants nord-americans aquests dies: les identificacions per perfil ètnic per part dels cossos policials no han deixat de tenir lloc, tot i que ja ha quedat palès que és una pràctica discriminatòria. La persecució i criminalització dels venedors ambulants i dels menors no acompanyats, en molts casos també per part dels mitjans de comunicació, continua. La denegació de l’accés als drets bàsics, l’assassinat de persones migrants a les nostres fronteres, l’empresonament de persones migrants als CIES, encara és una realitat vergonyosa.

Hem de ser conscients, cadascun de nosaltres, dels privilegis que tenim i utilitzar-los en benefici de les lluites –que són compartides– contra el racisme, el masclisme o la LGTBIfòbia. Totes ens hem de sentir interpel·lades per lluitar contra un sistema racista i que se sustenta en múltiples opressions i violències per existir. Ja n’hi ha prou. Ho seguirem dient ben alt totes les vegades que faci falta: #BlackLivesMatter!