KNOCKOUT
Misc 16/06/2019

Taula per a un

El gran plaer de menjar sol en un restaurant, tot i que hi ha persones que no ho suporten

i
Mònica Planas
2 min
Taula per a un

M enjar sol en un restaurant és un gran plaer per als que no tenen por d’estar amb ells mateixos. Hi ha persones que no ho suporten i prefereixen quedar-se sense dinar o sopar abans que superar la por escènica de passar una estona fent llàstima, exposats a les mirades de taules més festives que pensen que ets un marginat social. Però res més lluny de la realitat. Ningú t’observa especialment, és un instant de desconnexió que permet reorganitzar els bioritmes i actualitzar l’ordre del dia, et relaxes i, en certa manera, és un acte de reivindicació de tu mateix i la teva individualitat. Hi ha el risc, quan li dius al cambrer que vas sola, que t’enviïn a la barra perquè l’establiment no vol desaprofitar taules amb gent solitària que farà menys despesa. En principi, si la barra és agradable, no hi fa res. Si pots triar taula és important escollir-ne una que et doni un bon punt de vista de la sala per observar els altres. Una persona que s’asseu de cara a la paret sí que es fa més estranya perquè gira la cara al món i es converteix en un solitari que fa de la seva condició una mena de lamentació. La individualitat del que dina o sopa sol és positiva perquè hi ha un acte paral·lel d’observació: de l’entorn, de les altres taules, del que diu el diari o un llibre, o fins i tot del que es va trobant a la pantalla del mòbil.

Els últims anys han aparegut guies de restaurants per menjar-hi sol. Internet n’està ple. També de consells per facilitar el que consideren que pot ser un tràngol. Fins i tot, fa anys, a Amsterdam van inaugurar un restaurant on prohibien la possibilitat d’anar-hi acompanyat. És l’Eenmaal, un lloc una mica fred, i amb una mena de taules diminutes, com si fossin pupitres, distribuïdes per la sala. El projecte ha funcionat i fins i tot han exportat la franquícia a altres ciutats d’Europa de manera temporal, establint-se en alguns museus d’art, com si la proposta tingués alguna cosa de postmoderna. Però perd l’encant. Uniformitza l’entorn, la condició de tots els individus i la seva conducta. Fan que menjar sol deixi de ser un ritual agradable per convertir-se en un acte mecànic, un pur tràmit alimentari que cal resoldre, un acte de segregació d’un col·lectiu estigmatitzat.

Algunes guies recomanen restaurants de no gaire categoria, perquè sembla que la soledat no vulgui luxes i exigeixi certa sobrietat econòmica i d’esperit. També proposen espais poc romàntics, de molta llum, perquè menjar sol en la penombra no et converteixi en un trist desgraciat. Però, a l’hora d’asseure’s en solitari en una taula, tot això és accessori. El més important és el convenciment propi d’allò que estàs fent i la capacitat de fruir de l’instant. I això només passa quan tens la seguretat que, a la teva vida, hi ha moltes persones que compartiran taula amb tu en qualsevol altre moment.

stats