La tele ens dóna permís per gastar

Els estudis de consum i les enquestes de carrer sembla que coincideixen: la gent està gastant més diners aquest Nadal que el passat. I, lògicament, els informatius se’n fan ressò. Aquest dilluns a les notícies de diferents cadenes ho confirmaven. A Cuatro visitaven unes galeries comercials i preguntaven als clients que passejaven si aquest any estaven sent més generosos amb els regals. Tothom assentia. Fins i tot hi havia una dona que precisava amb alegria que aquest any s’havia gastat vint euros més que el Nadal anterior en obsequis. A continuació una altra notícia també ens informava que la gent estava comprant més loteria que l’any passat. La mestressa d’una administració de Madrid explicava a càmera que el Nadal del 2014 gairebé tothom compartia els números, mentre que aquesta vegada la tendència era no repartir la sort i que ara cadascú es comprava els seus propis bitllets.

Aquestes notícies seguides, amb tants testimonis de carrer confirmant el que prometen els estudis econòmics, provocaven en l’espectador un efecte de contagi i optimisme. Hi apareixien persones que admetien un cert dispendi, gent que feia cua davant dels locals de loteria, dependentes que asseguraven que han venut molt més que anys anteriors... És com si la tele ens estigués donant permís per gastar-nos més diners. Si els altres poden, deu ser que jo també puc, pot pensar l’audiència. Una invitació a perdre la por. S’ha dit en moltes ocasions al llarg d’aquesta crisi que hi havia un factor psicològic en la voluntat de no gastar diners. I ara sembla que el poder mediàtic actua en sentit invers. La informació sobre el consum nadalenc s’està utilitzant d’una manera subtil, potser involuntària, per transmetre’ns sensació d’alleujament econòmic global a tots els nivells socials.

Els més contents amb aquestes notícies deuen ser els del PP, que fa setmanes que no paren de repetir-nos la lletania que Rajoy ens ha salvat a tots de la crisi. Els vídeos dels programes informatius els estan donant la raó creant la percepció que el tràngol econòmic ja ha passat i que tothom ha tornat a les botigues amb més diners al moneder. La tele no només ens informa dels fets sinó que pot acabar per condicionar-nos la nostra pròpia realitat més immediata i etèria: influir-nos en la carta que els escriurem als Reis encara que per a molta gent els números del compte corrent no siguin gaire diferents dels de l’any passat.