Teresa De Fortuny I Xavier Bohigas
18/02/2019

No volem una UE al servei de la indústria militar

3 min

Fa anys que la Unió Europea va decidir de promoure la indústria europea de seguretat i defensa. Ja el 2003 la Comissió Europea (CE) creava un grup assessor en el camp de la recerca en seguretat, 15 membres del qual (sobre un total de 28) representaven l’empresa armamentista i centres de recerca militar. El febrer del 2004 la CE incloïa la majoria de les recomanacions d’aquest grup i anunciava un ampli programa de recerca en seguretat, que es va integrar el 2007 en el programa marc FP7 de recerca de la UE. Hi ha un lligam clar amb el fet que, d’uns anys ençà, el sector armamentista hagi anat ampliant la producció cap a la tecnologia de seguretat i vigilància. A més d’armes convencionals, ara també fabrica radars, sistemes de detecció, dispositius de vigilància i d’identificació biomètrica, tecnologia destinada als murs fronterers, etc. Aquests productes són adquirits per la mateixa UE, que els destina, per exemple, a blindar les fronteres. Tal com descrivia diumenge aquest diari, el món està en fase de rearmament.

Ara la UE fa un pas més per afavorir el sector militar i de seguretat i proposa un programa de recerca militar amb un finançament multimilionari.

El novembre del 2016 el president de la Comissió anunciava la voluntat de la UE de finançar la recerca militar. Ja s’hi treballava des de feia temps, però: el 2015 la CE creava un grup assessor sobre recerca en defensa, compost per 16 membres. Les empreses d’armament hi participaven amb nou membres; alguns ja havien format part d’aquell grup assessor del 2003. El 2016 aquest grup va presentar un informe amb un conjunt de recomanacions, una bona part assumides per la CE: nivell de finançament, propietat intel·lectual, un mercat garantit i, des del 2021, una dotació extraordinària. La CE s’hi ha afanyat força, ja que el 7 de juny del 2017 iniciava la primera fase (en curs) d’un programa de finançament de projectes de R+D en tecnologies i productes militars. Està dotada amb 590 milions d’euros del pressupost de la UE, s’espera que incrementats amb 2.000 milions addicionals dels pressupostos nacionals dels estats membres. Les beneficiàries, les empreses del sector militar.

En aquests moments la CE treballa perquè s’aprovi, abans de les eleccions europees del maig, la segona fase (2021-2027), dotada per la UE amb 13.000 milions. S’hi prioritzen els sistemes autònoms (drons), la intel·ligència-vigilància, la ciberseguretat, la seguretat marítima i les tecnologies disruptives. S’espera també que els estats membres hi afegeixin 35.600 milions addicionals. L’aprovació de la segona fase implicaria que se subvencionés la recerca, el desenvolupament de prototips, els assajos, la producció i l’adquisició de tecnologia militar per un valor de 51.000 milions. La indústria rebrà aquests diners, majoritàriament, en forma de subvencions no reemborsables. L’esborrany de regulació del programa de defensa inclou una clàusula que exclou l’Europarlament de la implementació del programa.

Una de les raons adduïdes per la UE per posar en marxa aquest fons de defensa és la creació d’ocupació. Tanmateix, un estudi del 2007 de la Universitat de Massachusetts demostrava que invertir en sanitat, educació, transport públic o rehabilitació d’habitatges i d'infraestructures creava més llocs de treball que en l’àmbit militar. En el cas del sector educatiu o del transport públic es generarien més del doble de llocs de treball.

Des de fa anys el lobi del sector de la defensa i la seguretat influeix i participa en el disseny del finançament de la recerca militar de la UE. Aquesta influència ha estat molt eficient perquè el sector ja s’està beneficiant ara de fons europeus per a la tecnologia associada a seguretat: murs fronterers, mecanismes de seguiment, reconeixement... I si s’aprova la segona fase rebrà enormes subvencions per desenvolupar tecnologia militar. A més, els resultats generats pels projectes de R+D militar subvencionats per la UE seran de plena propietat de les empreses d’armament que rebin els fons.

A l’esborrany de la segona fase del programa es demana als estats membres el compromís d’adquisició dels productes o la tecnologia resultants de la recerca finançada pel fons. És a dir, la UE finançarà amb diners públics la recerca i amb diners públics es compraran els resultats de la recerca. A més, la UE haurà de desviar partides amb usos civils cap al fons de defensa si els estats membres no augmenten les aportacions al pressupost de la Unió. Si la UE pretén contribuir al benestar dels seus ciutadans i a la pau mundial, dedicar tants diners al sector militar és una de les pitjors opcions possibles.

stats