Terrorisme televisiu
Ramez Galal és l’estrella de la tele egípcia. Treballa al canal NaharTV i és conegut pels seus programes de bromes, tipus l’Inocente, inocente que fan a Espanya però trencant tots els límits de la moral i el sentit comú. Ramez Galal juga a fer creure a les seves víctimes famoses que estan a punt morir. El programa està finançat fins i tot pel príncep de Dubai. Les bromes les fa sobretot a celebritats del món àrab però últimament també hi ha víctimes del món occidental com Paris Hilton o Steven Seagal. La més sonada, però, va passar el 6 de juny, quan estrenava una sèrie anomenada Mini-Daesh, basada a ficcionar accions terroristes d’Estat Islàmic. La víctima va ser la cantant egípcia Heba Magdi. La noia creia que anava a una reunió per negociar la seva participació en una gala benèfica. Però mentre estava esperant en una sala van irrompre un grup d’homes caracteritzats com a islamistes radicals. La van amenaçar, van desplegar una bandera d’ISIS, la volien obligar a posar-se una armilla carregada d’explosius i l’apuntaven amb diverses armes. Els homes la cridaven i l’amenaçaven i li van fer suplicar per la seva vida. Tot això estava gravat amb càmera oculta i l’escena va ser portada a l’extrem: els homes van començar a disparar fins i tot amb un llançagranades gegant. Un seguit d’efectes especials de pólvora simulava explosions i trets dins de l’habitació. La noia plorava i cridava. S’intentava tapar amb una cadira i es va arraulir en un sofà. Un cop li van confessar que era una broma la noia no podia articular paraula, tremolava i sanglotava.
Els crítics de televisió que coneixen la llarga trajectòria de Ramez Galal qüestionen la seva ètica. També li critiquen la baixa qualitat dels seus espectacles. I hi ha un cert debat a l’hora de donar veracitat a les seves bromes. Sembla que les víctimes occidentals estarien al cas de la broma i fingirien les situacions de pànic a canvi de quantitats importants de diners. Costa entendre que la resta de víctimes siguin veritablement innocents: sempre hi ha algú que ha d’actuar com a còmplice del programa i es fa estrany que les arrossegui a aquests límits indecents.
Ara bé, deixant de banda l’autenticitat o no de la broma, cal analitzar el que es ven a l’espectador: la possibilitat de ficcionar segrestos i atemptats d’ISIS en un context molt crític arreu del món. Accentua la islamofòbia. Mini-Daesh frivolitza el terrorisme i, el pitjor de tot, l’inclou en l’ideari col·lectiu del país com una cosa quotidiana i habitual. Relativitza les situacions de pànic. És, sense cap mena de dubte, un terrorisme televisiu d’elevada intensitat perquè eleva el llistó de la tolerància de l’audiència a l’hora de fer espectacle amb la mort.
