Testosterònic, veterà i centralista: el Pacte d’Estat d’‘Expansión’
Barcelona'Expansión' agafa la capa de Ramón García, la de les ocasions solemnes, i titula amb lletres grosses: “Per un Pacte d’Estat”. Està explicant que exministres de PP, PSOE i UCD demanen “un gran acord” entre PSOE, PP i Ciutadans. És a dir, el que sigui per excloure Podem, ERC i DL de la presa de decisions. Escriuen Pacte, així amb majúscules, perquè sempre fa com més impressió. Constatar que entre els signants hi ha prodigis de la moderació i la concòrdia com Carlos Solchaga, Jaime Mayor Oreja i José Luis 'patada a la porta' Corcuera ja permetria posar en dubte la bondat de tot plegat. Però fem algunes estadístiques. El diari posa en portada les fotografies de les quinze patums que demanen aquest sobremajusculat Pacte. El menys granadet és Ramón Adell, vicepresident de Foment, amb 58 anys. I, si no l’erro amb la calculadora, la mitjana d’edat és de 68,5 anys: superat el llindar de la jubilació. He enllestit encara més ràpid i sense calculadora el recompte de dones: zero. Demogràficament, tots quinze subjectes s’encabeixen en el selecte 12,5% de la població que compleix el doble criteri de ser mascle i major de 58 anys, Institut Nacional d’Estadística 'dixit'. També es pot constatar la peculiar distribució geogràfica dels prohoms: n’hi ha dos de catalans per set de madrilenys. Això no dóna ni per traslladar el Senat.
Resumint: aquest Pactíssim majúscul, que ve revestit d’una certa transversalitat política -molt bo, això de recuperar ministres de la UCD-, no deixa de ser una exigència de la vella política de sempre. O, més exactament, de la Vella Política de Sempre, quan no fa ni una setmana que el poble, votant, ha esberlat just aquest sistema.
