10/07/2020

Per tastar l'amarg populisme polonès, mireu l'informatiu del vespre

5 min
El president de Polònia i candidat a les eleccions d'aquest diumenge pel partit Llei i Justícia (PiS), Andrzej Duda

Ara que Polònia s’acosta al clímax d’una campanya electoral presidencial de la qual depèn el futur de la democràcia, i Donald Trump rep Andrzej Duda –tan populista com ell– a la Casa Blanca per donar-li un cop de mà, acompanyeu-me a visitar el món màgic de les Notícies, l’informatiu del vespre emès per la televisió estatal polonesa.

Comencem el diumenge 14 de juny. El titular que obre el programa commemora el 80è aniversari de la primera deportació de polonesos a Auschwitz, que va tenir lloc el 14 de juny del 1940. En efecte, és un fet digne de ser recordat amb la màxima solemnitat. El món en general oblida massa sovint que els primers presos d’Auschwitz van ser polonesos innocents i de vegades heroics. Però durant tot el temps dedicat a la notícia, més de quatre minuts, no apareixen ni una sola vegada les paraules víctimes jueves. Ben al contrari, vet aquí el que el director de l'Institut per a la Memòria Nacional diu als espectadors: “Aquest era l’objectiu d'Auschwitz: que no hi hagués mai una Polònia independent; assassinar-la”. No esmenten cap altre grup de víctimes fins a les imatges d’una cerimònia commemorativa celebrada a Berlín, en què l’ambaixador polonès a Alemanya afirma que des del moment de la creació d’Auschwitz “parlem de l’Holocaust”.

Ben aviat, l’informatiu es converteix en el que només es pot qualificar de descarada propaganda electoral de l’actual president del país, Duda, candidat del partit Llei i Justícia i amic de Trump. Aquí en teniu un exemple:

Presentador: "Els votants parlen de la credibilitat d’Andrzej Duda".

Dona no identificada: "És un gran patriota, aquests són els patriotes que ens fan falta, i no aquells egoistes".

Després de deixar com un drap brut els mitjans independents, l’informatiu se centra en les diferències entre Duda i el principal candidat de l'oposició, Rafal Trzaskowski. Ara els jueus sí que s’esmenten d’una manera explícita: l’informatiu explica les posicions presumptament diferents dels dos candidats davant del tema de la restitució de béns jueus o, tal com diu el presentador, “tornar diners als jueus per la Segona Guerra Mundial”.

Després ve un atac a Trzaskowski per la seva “manera de pensar, que no coincideix amb els interessos polonesos”. Ho demostra la seva participació en una reunió del Grup Bilderberg (un club privat de debat al més alt nivell) a la localitat suïssa de Montreux: “Aquestes reunions estan envoltades d’un halo de secret; no se sap quines decisions es van prendre a Suïssa”. Tall per passar un altre entrevistat i presumpte expert, que afirma: “Els alemanys ens exporten candidats per als càrrecs més elevats, com Donald Tusk; ara el candidat alemany és Trzaskowski”.

L'endemà l’informatiu ens diu que el paquet de mesures pro família del president Duda inclou “la defensa dels nens contra la ideologia LGBT”. Tornant al tema de la restitució dels béns dels jueus, el presentador fa una afirmació absolutament execrable: "Els experts no tenen cap dubte que el flux de diners que actualment surt del pressupost de l'estat per anar a parar a les butxaques de les famílies poloneses es tallarà si Trzaskowski, després de la seva possible victòria a les eleccions presidencials, intenta satisfer les demandes dels jueus".

I així dia rere dia, amb els cops baixos, repetitius i carregats de falsedats típics de la propaganda.

La televisió estatal polonesa (TVP) fa que la Fox News sembli la Canadian Broadcasting Corporation. En teoria encara és una televisió pública, però, des que fa cinc anys Llei i Justícia (PiS segons les seves sigles en polonès) va guanyar les eleccions parlamentàries i presidencials, s’ha convertit en el portaveu d’aquest partit, fins al punt que és coneguda com a “TVPiS”. El partit governant, clarament inquiet pel desafiament de Trzaskowski, ha caigut més baix que mai.

Segons un servei de seguiment de mitjans de comunicació, entre el 3 i el 16 de juny gairebé el 97% de les notícies de la TVP dedicades a Duda eren positives, mentre que gairebé el 87% de les protagonitzades per Trzaskowski eren negatives. Pitjor encara: aquest mitjà s’ha rebaixat fins a caure en el paranoic món mental de l’extrema dreta, en què uns polonesos irreprotxables, heroics i perpètuament incompresos són objecte de conspiracions perpetrades per fosques forces internacionals, formades per alemanys, jueus, el moviment LGBT i plutòcrates que es reuneixen en secret en palauets suïssos.

Des que, fa més de 40 anys, vaig començar a escriure sobre Polònia, no he parat de combatre l’estereotip generalitzat a Occident sobre aquest país fascinant i complicat: el veuen com un país dogmàtic, estret de mires, reaccionari, nacionalista i antisemita. I ara vet aquí que la televisió estatal dona ales sistemàticament a aquest estereotip. En teoria, la TVP defensa el bon nom de Polònia, però el que fa és embrutar-lo. Detectant forces antipoloneses a tot arreu es converteix en una força antipolonesa que perjudica greument la reputació del país a tot el món.

Què es pot fer davant d’aquesta situació? En primer lloc, demà, 12 de juliol, a la segona volta de les eleccions presidencials, els electors polonesos tindran l'oportunitat de votar per la defenestració de Duda, que ha demostrat ser un home del PiS de cap a peus i que ha frustrat així les esperances inicials que sabria demostrar la independència d’un estadista. Com que, a la primera volta, Duda ha aconseguit el 43% dels vots davant del 30% de Trzaskowski, i gairebé el 7% ha anat a parar a candidats d’un partit a la dreta del PiS, l’oposició s'enfronta a una tasca titànica. Però encara hi ha una possibilitat. La qüestió no és si als electors indecisos els cau bé Trzaskowski, i encara menys el seu partit, Plataforma Cívica, que molta gent no vol veure ni en pintura. El que està en joc és si a Polònia hi haurà algun contrapès al màxim nivell per impedir que es continuï erosionant l'estat de dret, la democràcia i el prestigi internacional del país. Perquè si Duda surt reelegit, el PiS tindrà al davant tres anys sense eleccions importants durant els quals podrà fer amb la democràcia polonesa el que Viktor Orbán ha fet amb l’hongaresa: debilitar-la.

En segon lloc, hem de defensar el pluralisme dels mitjans de comunicació. Els especialistes en el tema distingeixen el pluralisme intern de l’extern. El pluralisme intern vol dir que trobes un ampli ventall d’opinions polítiques dintre d’un canal, emissora de ràdio, diari o plataforma en línia (penseu en la BBC). El pluralisme extern vol dir que les diverses tendències polítiques s’expressen mitjançant canals, emissores, etc., diferents. El pluralisme intern és millor perquè una democràcia autènticament liberal necessita uns ciutadans ben informats amb accés a un ampli ventall de fets, arguments i opinions, encara que només es mirin un canal. Però a Polònia, després del 1989, això no s’ha fet mai realitat –la televisió pública sempre ha tendit a deixar-se influir per la pressió dels partits governants, tot i que d’una manera molt menys tosca que ara– i en aquests moments les possibilitats d'aconseguir-ho són remotes.

Raó de més, per tant, per mantenir el pluralisme extern que encara funciona al país: hi ha diaris com la històrica Gazeta Wyborcza, setmanaris com el Polish Newsweek, plataformes en línia com Onet.pl i la web de periodisme independent Oko.press, que fa poc va guanyar el premi a la llibertat d’expressió de l’organització Index on Censorship. I hi ha un important canal televisiu independent, la TVN, propietat del nord-americà Discovery Channel. Veig molt sovint l’informatiu del vespre de la TVN24, Facts, que té més o menys el mateix nombre d'espectadors que les Notícies de la TVP. Facts no és imparcial a la manera de la BBC: defensen sense embuts una Polònia més liberal i proeuropea i estan totalment en contra del PiS. Però, a diferència de les anomenades Notícies, és un periodisme absolutament professional, d'alta qualitat i basat en la realitat (seria una cosa entre la CNN i el canal MSNBC).

La derrota de Duda, l’home del PiS, en aquestes eleccions impediria que Polònia acabés de caure en la via hongaresa, i això tindria repercussions positives per a tot Europa. Però així i tot, el futur a llarg termini de la democràcia polonesa dependrà de la defensa d’uns mitjans de comunicació lliures i diversos.

Traducció: Lídia Fernández Torrell