Misc 03/09/2017

Toni Comín: “L’Estat haurà de reprimir l’1-O, i la gent no es quedarà a casa”

Entrevista al conseller de Salut

i
Antoni Bassas
5 min
Toni Comín: “L’Estat haurà de reprimir l’1-O, 
 I la gent no es quedarà a casa”

BarcelonaEl conseller de Salut, Toni Comín (Barcelona, 1971), respon a les preguntes de l’ARA quan falta menys d’un mes per a l’1-O. Totes les mirades estan posades en les estratègies dels que volen col·locar les urnes i dels que ho volen impedir.

Què passarà aquesta setmana amb la llei de transitorietat?

El que decideixin els grups parlamentaris. És necessari que la gent, l’1 d’octubre, voti sabent quines conseqüències té el seu vot. El missatge clau de la llei és “seguretat jurídica”. La llei fa dues coses: assegura que no hi ha cap buit legal i posa les regles del joc d’un procés constituent.

¿La llei s’aprova aplicant l’article 83.1 del reglament, que permet alterar l’ordre del dia?

És una de les vies, perfectament legal i prevista al reglament. Seria absurd que renunciéssim a cap dels instruments que tenim a disposició.

La CUP diu que són astúcies, i que convindria mostrar determinació. Hem tingut molt interès a garantir que aquest procés es fa amb la màxima escrupolositat jurídica. De la llei a la llei. Que no s’ignorin requeriments del TC fins que la llei t’habilita per fer-ho. Hi haurà un dia en què amb un requeriment del TC podrem dir, amb ironia: “Miri, és que a mi la llei no em deixa fer cas d’aquesta suspensió”.

Una altra cosa és la incomoditat que representa aprovar una llei d’aquesta magnitud en qüestió d’hores i sense debat.

Qui s’ho ha de plantejar són les forces polítiques espanyoles. ¿Per què obliguen un Parlament sobirà a fer les coses d’aquesta manera, i no ho van haver de fer ni Escòcia ni el Quebec? En els seus marcs legals no estava previst el referèndum, però el Canadà i el Regne Unit van negociar. L’únic estat pretesament democràtic que opta per la repressió és l’espanyol.

S’imagina votant la llei de transitorietat amb els escons buits de Cs, el PSC i el PP?

No estaran a l’alçada dels principis propis d’una democràcia madura.

Els diran que vostès aproven una llei que liquida la Constitució i l’Estatut.

El capítol territorial de la Constitució està mort. Estem en un estat d’excepció jurídic pel que fa al model territorial. L’han matat ells. El conflicte és molt senzill: és entre la lectura democràtica o autoritària de la Constitució. Autoritarisme o democràcia.

Com s’aplica la llei si la suspèn el Tribunal Constitucional?

És el govern espanyol qui ha d’explicar com pensa exercir la repressió, amb quins mecanismes. La societat civil ja es defensarà, amb la mobilització pacífica i cívica.

Enric Millo ha dit aquesta setmana que no hi haurà referèndum ni amb garanties ni vinculant.

Havíem de decidir fer un referèndum amb els obstacles, o no fer-lo. I no fer-lo és donar la victòria anticipadament al govern del PP, que fa un ús autoritari de la Constitució.

Com és que fins ara la majoria parlamentària pel sí no ha aconseguit portar al seu terreny els comuns?

Ens agradaria un suport molt més explícit seu, però parcialment hi són. I si s’evidencia que la confrontació és entre democràcia i autoritarisme, no en quedaran al marge. Quan es visualitzi que tot això va de repressió faran pinya per la democràcia.

Quin és l’obstacle? Una alcaldessa que no es vol enfrontar a la llei? O que els comuns no volen frustrar l’aliança a Espanya amb Podem?

Hi ha dos processos constituents, el de la independència i el de les forces d’Espanya, i es poden retroalimentar. Seria absurd que es donessin l’esquena. Podem ha de veure que tot el Procés és una oportunitat.

Té bones expectatives? La reunió Junqueras-Iglesias va anar d’això?

Hi estem treballant. La reunió va anar de l’1-O, de la manera de consolidar el suport de Podem. És important parlar en espais que no siguin estrictament una negociació.

S’hi va parlar del tripartit?

No és el projecte que ERC té damunt la taula.

Del PSC n’espera res?

Espero que entenguin que la democràcia té unes línies vermelles que quan es voregen se’n queda fora.

I el PSOE?

Ha sigut incapaç d’estirar el PP cap a una via a l’escocesa, i el PP ha acabat estirant-lo cap a la via espanyola, la del “no negociarem”. Per tant, hauran de reprimir, i la gent no es quedarà a casa. Els polítics catalans no ens resignarem. Entrem en la via de la repressió de les institucions, i eventualment de la societat civil mobilitzada.

La llei de transitorietat s’ha criticat per la manca de separació de poders. Com ho veu?

El poder judicial es decidirà en el poder constituent, la llei dona un marc transitori per no seguir supeditats al Suprem i al TC.

La Constitució la redacten els ciutadans i els polítics. Pesen igual?

S’enriqueixen mútuament. Hem de fer entendre que la Constitució és una oportunitat per a la societat de repensar-se a si mateixa.

Posats a repensar, a la República hi veu sanitat concertada?

Hem fet una única xarxa pública en què comptem tots els centres amb vocació sanitària. Primer, els públics, després els que no tenen afany de lucre, i, si s’acaben necessitant, els privats. Amb aquest criteri hem finalitzat dos concerts amb entitats amb afany de lucre, el de la Clínica del Vallès i el de l’atenció domiciliària nocturna a Barcelona; i hem reduït de 12 a 5 milions el de l’Hospital General. A principis del mandat vaig anunciar dues d’aquestes desprivatitzacions de la gestió, i al final n’hem fet tres, una més.

Tot just fa una setmana de la manifestació de dissabte. Va sortir bé?

Va sortir com és la societat catalana. Hi havia gent amb banderes espanyoles al costat d’estelades. No hi va haver ni un sol incident violent, hi ha opinions molt confrontades i això no perjudica la convivència. La xiulada al rei la va liderar el moviment pacifista. La política comercial d’un estat avançat no s’ha de basar en la venda d’armes.

Des del seu departament, què els ensenyen els atemptats?

Tres coses. La primera, l’esperit de servei, l’entrega dels professionals; després, els pacients d’urgències, quan se’ls va dir que se’ls havia de reubicar, alguns que eren en camilles es van aixecar per intentar caminar; i la tercera cosa, la preparació. Fa dos anys que fem formació en incidents múltiples amb víctimes.

Aquests dies ha sortit a El Periódico la polèmica d’un avís dels EUA als Mossos sobre un atemptat a la Rambla que, finalment, hem vist que era “poc creïble” i que no tenia relació amb el 17-A. Com ho valora?

Cap estratègia periodística -siguin quines siguin les motivacions- podrà qüestionar a aquestes alçades la reputació que els Mossos s’han guanyat en la gestió de l’atemptat. No tenen res a envejar a les policies de la resta d’estats de la UE en la lluita contra el jihadisme. La majoria de la gent ho ha vist així. És clar que això no agrada gens a qui no suporta la idea d’una Catalunya estat.

stats