El Tribunal de Comptes culmina la venjança

BarcelonaEl Tribunal de Comptes va culminar aquest dilluns el procés inèdit obert contra quatre dirigents polítics responsables del 9-N, Artur Mas, Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega, i els va condemnar a retornar a l'administració els 4,9 milions d'euros que suposadament va costar l'organització del procés participatiu. Tot el procediment és irregular des de l'inici perquè tant el Tribunal Suprem com el TSJC van absoldre els implicats del delicte de malversació de fons públics. Per tant, és incomprensible que es castigui algú a tornar uns diners que legalment no han estat manllevats. Però recordem que l'actuació davant del Tribunal de Comptes va sorgir de l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana i del partit d'extrema dreta Vox. Per tant, es tracta d'un procés que més que buscar justícia, el que persegueix és la venjança, ja que els promotors consideraven que les condemnes per desobediència a què van ser condemnats els quatre encausats eren molt toves.

Cal recordar que una investigació periodística va destapar el 2014 que un 10% dels empleats del Tribunal de Comptes, prop d'un centenar, eren familiars d'altres treballadors i molts no tenien les qualificacions pertinents. Un cas de nepotisme de manual dins l'administració pública. L'escàndol va obligar la institució a ser més exigent en els processos de selecció de personal, però no s'hi ha portat a terme cap regeneració seriosa. Els 700 treballadors de l'ens tenen un sou més elevat que el dels funcionaris de similar categoria en altres organismes, de manera que entrar-hi s'havia convertit en un objectiu cobejat.

Aquest organisme, encarregat de fiscalitzar el bon funcionament econòmico-financer del sector públic, és conegut bàsicament per fer uns informes sobre els comptes dels partits polítics que mai han tingut conseqüències serioses més enllà dels purament reputacionals. I mai fins ara s'havia reclamat a cap institució o partit que tornés uns diners que, suposadament, havien estat utilitzats de manera irregular. Ha hagut de ser amb el Procés, com en tantes altres coses, que s'ha posat en marxa un procediment per rescabalar l'administració pública. No hi hauria cap problema si aquesta hagués sigut la posició del Tribunal de Comptes en tots els casos de corrupció que s'han jutjat als tribunals, però és que no ha sigut així. Per què no s'ha reclamat als condemnats en el cas Gürtel que tornin els diners, per exemple? Ens trobem, altre cop, amb una utilització 'ad hoc' de les institucions per combatre l'independentisme.

Esperem que la justícia espanyola –el Tribunal Suprem, en aquest cas– posi límit a aquest escàndol i anul·li la multa. Però el Suprem tampoc passa pel seu millor moment, i no hi ha motius per a l'optimisme. Ara bé, hauran d'explicar davant d'Europa com es pot absoldre algú del delicte de malversació i, a continuació, condemnar-lo a una multa de 4,9 milions. O una cosa o l'altra. En cas contrari, la llista de multes que hauria de posar retrospectivament seria infinita. I si no ho fa estarem davant d'un altre cas de discriminació i de doble vara de mesurar.