Per què el TC permet que es faci el ple d'inici del procés de ruptura?
Els antecedents, la necessitat de preservar la unanimitat i la seguretat que la moció serà recorreguda i tombada expliquen la decisió de l'alt tribunal
MadridEl Tribunal Constitucional ha desestimat finalment adoptar cap tipus de mesura cautelar que afecti el ple del Parlament de dilluns, que debatrà i aprovarà la moció d'inici del procés de Junts pel Sí i la CUP, que dóna el tret de sortida al procés perquè Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república. S'ha limitat a admetre a tràmit els recursos de C's, PSC i PP contra la mesa per la seva actuació i els acords de la junta de portaveus per possibilitar la celebració del ple sense informe jurídic entorn del text i sense que el grup del PP estigués constituït. De fet s'ha constituït aquest dijous. En el perquè de la decisió del TC de rebutjar les mesures cautelars en forma de suspensió que pretenien C's i el PP hi pesen diversos motius.
Els antecedents
El ple mai ha limitat la capacitat de les cambres de debatre
El TC va rebutjar al seu dia els recursos del PP contra el fet que es tramités el pla Ibarretxe, que preveia una consulta, al Parlament basc, i també va negar l'empara als diputats del PP al Congrés que, el 2005, van demanar que no es tramités la reforma de l'Estatut de Catalunya, un text que ja assenyalaven com a inconstitucional. En els dos casos va prevaldre el dret dels grups i els parlaments a la iniciativa política, malgrat que després, un cop aprovat per la cambra basca el primer i per les Corts i en referèndum el segon, l'alt tribunal va fer sentències contra el pla Ibarretxe i l'Estatut. Per al TC, és la mesa de la cambra l'única que té potestat d'admetre o no a tràmit una iniciativa. En un cas ben diferent, va negar empara al diputat d'ERC Joan Tardà quan hi va recórrer perquè la mesa del Congrés no li acceptava preguntes sobre les caceres i altres activitats d'oci del rei. La mesa va considerar que no es podien acceptar atès que la figura del rei és constitucionalment inviolable i el TC se'n va rentar les mans.
La unanimitat
Les mesures cautelars haurien dividit els magistrats
Amb aquests antecedents hauria estat molt difícil que el sector conservador, àmpliament majoritari i amb el president Francisco Pérez de los Cobos al capdavant, hagués aconseguit que prosperessin les mesures cautelars, que de retruc haurien posat Junts pel Sí en el compromís d'haver de començar o no a desobeir l'alt tribunal. Com a solució de compromís, i per no deixar en mal lloc el PP, el PSC i Ciutadans, han acceptat debatre els escrits sobre l'actuació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. No la poden sancionar. Com a molt, d'aquí a uns mesos, i després d'escoltades les parts, sentenciaran que s'ha excedit en les seves funcions però ja no anul·laran cap dels seus actes. Les mesures cautelars no haurien tingut unanimitat i, en canvi, rebutjar-les sí que n'ha tingut. Si haguessin prosperat, hauria estat el final de recorregut de la declaració i la foto resultant seria la d'un TC dividit prohibint un debat. Els magistrats, i també el govern de Rajoy, s'estimen més que es faci i que s'impugni ràpidament la resolució un cop aprovada. I que totes les decisions al 'sí' del TC es vagin prenent per unanimitat, calma i proporció per evitar així la imatge de fractura als poders de l'Estat davant l''ofensiva' sobiranista.
El recurs
La resolució de Junts pel Sí i la CUP està condemnada a ser tombada per unanimitat
Rajoy va dir que dimarts o dimecres recorrerien la resolució. Atès el contingut del text –que entre altres coses es compromet a prescindir del que dicti el TC–, està clarament condemnat a ser declarat inconstitucional. Ho serà per unanimitat –cap de les fonts consultades ho posa en dubte– i en un termini breu per impedir que es desplegui la resolució, que el govern de Rajoy demanarà suspendre cautelarment (la llei l'hi permet i ho ha fet amb moltes altres normes). El TC ordenarà que no es facin o es paralitzin debats com el de la llei de la Hisenda catalana, la Seguretat Social o altres mesures de transitorietat que compromet el document de Junts pel Sí i la CUP. Si el Parlament o el Govern no acatessin la sentència, el TC podria, gràcies a la reforma de la llei que en regula el funcionament, modificada en plena campanya del 27-S, inhabilitar-ne els responsables o demanar a l'executiu de Rajoy, encara que estigués en funcions, qualsevol altra mesura extraordinària. Tot i que el text de JxSí i la CUP no és una llei articulada i sí un pronunciament, serà matèria de debat al TC després de la impugnació. Els lletrats del Parlament van usar aquest argument per intentar 'salvar' la declaració de sobirania del 2013, però el TC ho va desestimar i la va tombar.
