09/01/2021

Els trumpistes ja s’han emborratxat de poder

4 min
Els trumpistes ja s’han emborratxat de poder

PeriodistaHa calgut que el piròman en cap ordeni a les seves hordes assaltar el Capitoli perquè el món sencer -des dels seus aliats interns fins als seus socis internacionals, llevat d’algunes excepcions- comprengui el seu potencial destructiu. Però el cert és que durant aquests quatre anys -llargs, imprevisibles i especialment complicats- Donald Trump ha anat deixant molts cadàvers pel camí. Cadàvers que cal no menysprear.

Ho va explicar molt bé Amanda Taub fa uns mesos al New York Times, en un article titulat El que el mercat de les torradores ens ensenya de la política. Taub partia d’una experiència comuna: anar a una botiga per comprar una torradora. Arribes a la prestatgeria i, directament, passes de llarg del model d’última generació de 300 euros. Després també ignores el que en costa 100, tot i tenir un aspecte extraordinari. Fins que acabes trobant el model més barat del passadís, el de 75 euros, i el compres felicitant-te per la teva sàvia elecció. Ho seria, si no fos perquè hi ha torradores de 30 euros que compleixen a la perfecció la mateixa funció. Però has sigut víctima de l’efecte focus o l’efecte d’ancoratge, un biaix cognitiu que es produeix quan, després de veure una opció inicial, aquesta es fa servir de referència per jutjar la resta.

Això és el que, segons Amanda Taub, ha anat passant amb Donald Trump: de tant presagiar que amb la seva arribada a la Casa Blanca s’acostarien l’apocalipsi, el robatori de les eleccions, un cop d’estat o tantes altres crisis superlatives, els nord-americans han anat normalitzant les ferides quotidianes que el president infligia al país.

Ho va fer des de ben aviat. Per exemple, quan va aplaudir i encoratjar les milícies supremacistes racistes que protagonitzen actes violents fent més profundes les esquerdes i les ferides del racisme. O quan va separar famílies immigrants i refugiades que anhelaven trobar als Estats Units la seguretat que sempre ha promès la terra de les oportunitats. O quan va menysprear l’ús de la mascareta i va ignorar la virulència d’un virus que ja ha matat més nord-americans en un any dels que van morir durant tota la Segona Guerra Mundial. La seva falta de responsabilitat i la seva obstinació en qüestionar experts i erosionar les institucions ha minvat lentament i inexorablement la legitimitat del sistema fins a un punt de difícil retorn.

Bany de realitat

És comprensible que la bufetada del 6 de gener hagi commogut, convulsionat i indignat els representants nord-americans, però resulta xocant la sobtada urgència dels congressistes i senadors dels EUA -no tots, els llepes de Trump continuen defensant que els han robat les eleccions- per intentar incapacitar-lo a pocs dies del traspàs de poder.

Durant quatre anys, el mateix individu -inestable, capritxós i amb una total falta de formació, empatia o sentit de la responsabilitat social- ha sigut normalitzat com a president, ovacionat per una part important de la població nord-americana. És fascinant que la classe política no hagi percebut que la democràcia estava en perill des de l’inici del seu mandat i que cada dia que Trump passava al poder vociferant i normalitzant les seves pròpies ficcions, canviant les lleis segons el seu caprici i rebentant tots els ressorts de sistema amenaçava el futur de la principal democràcia del món. Només ho han comprès quan s’han vist en perill imminent, aferrats a les bosses de plàstic per protegir-se del gas i amagats sota els escons mentre la Guàrdia del Capitoli intentava conduir-los a un lloc segur. En definitiva, ho han comprès quan han temut per les seves pròpies vides.

Ara és tard, perquè Trump i tots els valors que representa són una legió i campen al seu aire, més enfortits que mai. Més de 74 milions de persones van donar suport a les urnes al piròman en cap, que ha llançat un atac seguit d’un altre contra la seva venerada democràcia. Molts no veuen cap irregularitat en assaltar les institucions, en violar la casa de la vila ni en onejar banderes supremacistes al sacrosant recinte que alberga els representants electes. Creuen que tenen el dret i l’obligació d’imposar el seu vot a la majoria, si cal mitjançant la violència. La tolerància, si és que mai va representar els Estats Units, va ser enterrada a consciència per un Trump orgullós de la reculada moral del país, que per fi s’assemblava a la seva pròpia índole moral.

El poder embriaga, i els assaltants del Capitoli -els seguidors de Trump- ja ho han degustat. El seu líder els va prometre que era el principi de molt més, i el mandatari disposa de temps i de recursos per liderar-los. S’ha obert una pàgina nova als Estats Units, i sembla que no serà precisament amable.

stats