Urgent: calen dosis de sentit del ridícul

Moltes declaracions que hem de suportar i patir, i moltes tensions a veure qui marca més paquet o la diu més grossa, ens les estalviaríem si tinguéssim més sentit del ridícul. Ho dic apel·lant a l'últim estadi, un cop vas comprovant que la vergonya va escassa, la dignitat va cara, el sentit de projecte brilla per la seva absència i els inhibidors habituals que impedien pronunciar barbaritats s'han quedat sense bateries. La culpa d'això és haver donat per bones algunes tesis: la importància d'existir a qualsevol preu, que parlin de mi encara que sigui malament, si tens un petit embolic fes-lo més gros i sembraràs confusió, repeteix una mentida i se la creuran... i un llarg etcètera. Estic convençut que moltes d'aquestes coses eren certes. I encara estic més convençut que estan deixant de ser-ho. En aquest canvi radical de paradigmes, de valors, en una crisi del sistema tan exagerada, suposar que el panorama mediàtic es regeix per les mateixes regles generoses i frívoles de percepció és suïcida. Només cal veure la indignació real de la gent. Només cal veure la dificultat extrema dels guionistes d'humor per estar a l'altura de la realitat, perquè a vegades ni es pot ni ve de gust. És imprescindible, per a qui vulgui guanyar-se crèdit en un moment tan difícil, conrear el sentit del ridícul. Humilitat, no creure't més important del que ets, pensar abans de parlar, tenir amics normals que no et facin el pilota i puguin ser crítics, i entendre que si tens un càrrec públic i dónes tots els gags ja fets, no és que facis el rídicul, és que ets ridícul.