Misc 02/11/2020

Mira't al mirall perquè podries ser un vampir

El CaixaForum recorre, amb més de 310 obres, els múltiples rostres de la criatura immortal

i
Sílvia Marimon Molas
4 min
Mira't al mirall perquè podries ser un vampir

BarcelonaEncara no sabem quin vampir crearà la societat postcovid. Serà eròtic? Lleig i repulsiu? Artista i pacifista? Sofisticat i cruel? Dona? Rebel i transgressor? El que sí que podem tenir és una visió de com el mite d'aquesta criatura immortal s'ha anat reinventant al llarg dels últims 200 anys. Vampirs. L'evolució del mite és la nova exposició que es pot veure fins al 31 de gener al CaixaForum, ja que els museus són dels equipaments culturals que no tancaran per la pandèmia.

Quan es travessa la porta, el visitant entra en un bosc tenebrós, il·luminat pel vermell de la sang, i amb molts dels rostres icònics que en algun moment s'han posat en la pell d'un vampir. Literalment, els vampirs l'assetgen. A partir d'aquí l'exposició, coorganitzada amb La Cinémathèque Française, mostra 310 obres d'una trentena de museus i col·leccions privades: hi ha fragments de pel·lícules, cartells, el vestuari de les obres més icòniques (des del vestit de Klaus Kinski al Nosferatu de Werner Herzog fins als que van portar Tom Cruise i Kirsten Dunst a Entrevista amb el vampir), manuscrits, un guió de Roman Polanski d'El ball dels vampirs, llibres, còmics, pintures de Jean-Michel Basquiat, gravats de Goya i objectes tan dispars com rates i estaques de fusta. I al final de tot, un mirall...

Mira't al mirall perquè podries ser un vampir

L'exposició exhibeix una reproducció del guió que Bram Stoker va escriure per a la primera adaptació de la seva obra al teatre. Però abans que Stoker escrivís Dràcula, el 1897, els vampirs acostumaven a ser dones. Al segle XVIII, Florence Marryat va publicar The blood of the vampire, on l'heroïna, que es diu Harriet i i s'ha educat en un convent, és entusiasta, intel·ligent i amb el cap ple de somnis romàntics. Com explica Florence Tissot en el text del catàleg dedicat a les dones vampir, la Harriet desitja sobretot ser estimada i estimar però "esgota i absorbeix fins a la mort la força vital d'aquells a qui estima". És tot l'oposat al model de dona victoriana. També a finals del segle XIX es va fer la tercera reedició del Carmilla de Le Fanu, on una comtessa vampiritza noies. Més tard, hi va haver moltes altres vampires, des de les femme fatale fins a víctimes a desgrat seu passant per vampires justicieres que reivindiquen igualtat de drets.

En el cas dels vampirs també han anat canviant de rostre. El vampir que va imaginar F.W. Murnau a Nosferatu. Una simfonia del terror (1922) és abjecte i repugnant. Hi ha la criatura seductora i sofisticada que va crear John William Polidori (1819) a El vampir i que també es pot veure en pel·lícules com L'ànsia (1983) de Tony Scott amb David Bowie i Catherine Deneuve ballant a les discoteques. En aquests últims films els vampirs continuen fent por però les seves mossegades atrauen. La figura del vampir també s’ha utilitzat per assenyalar els abusos dels polítics i del capitalisme salvatge, com als cartells que vampiritzen Richard Nixon i Margaret Thatcher.

Un dels vestits que van portar els protagonistes d'Entrevista amb el vampir

Més a prop dels nostres dies, hi ha la vampira existencial i amb dificultats per relacionar-se de A girl walks home alone at night de la cineasta Ana Lily Amirpour i els vampirs que es resisteixen a ser violents de sèries com True blood o la saga Crepuscle. "Les interpretacions varien segons el moment o el país. Sempre hi ha una reinvenció del vampir i això és el que volem mostrar", explica Matthieu Orléan, comissari de l'exposició i assessor artístic d'exposicions temporals a La Cinémathèque Française. El mite del vampir s'ha globalitzat i ha persistit fins als nostres dies i en el cinema, el fil conductor de l'exposició, el seu creixement ha sigut exponencial. "S'han fet més de 300 pel·lícules de vampirs. Cada any se'n fan dues o tres", diu Orléan.

La pel·lícula Només els amants sobreviuen (2013) de Jim Jarmusch va ser la guspira que va originar l'exposició. "Em va sorprendre –explica Orléan–. No passava a l'Europa central sinó en una casa abandonada de Detroit, una ciutat en plena mutació per culpa de la crisi, i els vampirs, Adam i Eva, eren artistes, rockers, fràgils i benevolents, rebutjaven la seva part vampírica perquè no volien contaminar els altres". El seu és un amor boig, passional però no possessiu. "El rebuig a certa violència humana em va fer pensar en com havien canviat els vampirs", diu Orléan. I aquesta és una de les tesis del comissari: els vampirs poden ser qualsevol minoria. "Tots ens podem identificar en algun moment amb els vampirs i això no era així abans, quan els vampirs eren éssers decadents i repulsius". Per això, al final, hi ha un mirall que pot sorprendre al visitant.

L'exposició que es va poder veure a París el 2019 i arriba a Barcelona després de Madrid, on només va estar un mes per culpa de la pandèmia, anirà a Saragossa i Sevilla.

Pel·lícules de vampires

True blood (2008-2014)

En aquesta sèrie, les vampires reivindiquen la igualtat. Una de les protagonistes és Nan Flanagan, interpretada per Jessica Turk i portaveu de l'American Vampire League. Ella defensa que els vampirs són ciutadans perquè paguen impostos. No només és activa políticament al segle XXI. En el passat, Flanagan va ser assessora de Roosevelt.

The addicton (1995)

Abel Ferrara filma aquesta versió, amb Lili Taylor com a estudiant addicta a la sang dels altres, que contamina homes i dones però només a elles les deixa triar si volen o no ser immortals. La protagonista opta per autodestruir-se: és la seva manera de lluitar contra l'eternitat del vampir.

L'ànsia (1983)

Catherine Deneuve i David Bowie protagonitzen aquesta pel·lícula de Tony Scott que es centra en l'amor. Deneuve es posa en la pell de la vampiressa Miriam, que és una dona totpoderosa assedegada d'amor: mai se sent saciada. La por a la vellesa i als estralls de l'edat planen també al film. Aquí els vampirs sí que es miren al mirall i s'hi veuen reflectits.

Els viatgers de la nit (1987)

La pel·lícula se situa a Oklahoma i els protagonistes són joves motoritzats que recorren les carreteres d'aquest estat nord-americà. Dirigida per Kathryn Bigelow, els vampirs han de fer front a l'adversitat i la cineasta es mostra comprensiva amb el fet que sobrevisquin alimentant-se dels altres. Són una de les tantes minories nord-americanes.

Vampyros Lesbos (1972)

Jesús Franco firma aquesta pel·lícula. El cineasta va desenvolupar un autèntic subgènere que barreja el terror i l'erotisme. L'actriu Soledad Miranda interpreta una vampira que actua en un club nocturn i sedueix a ritme de música psicodèlica.

stats