La variable significativa

Les diferències són consubstancials a la política, enriqueixen el debat i fan evolucionar les idees. Però arriba un moment en què cal convertir les discussions en propostes, i la negociació en operativa política. L’independentisme és molt divers i aplega un amplíssim espai ideològic que va des de sectors de l’Opus Dei fins a l’Endavant d’Anna Gabriel. Si hi hagués una majoria a favor de la independència del 80%, aquesta varietat no seria una variable significativa, però quan és del 48%, la divisió pot acabar sent el factor clau. Les tensions entre Junts pel Sí i la CUP, evidents i notòries, i les que ja s’intueixen a Junts pel Sí, poden portar el procés a un atzucac. Si l’independentisme no troba el mínim comú denominador, si no comparteix el diagnòstic del 27-S, si no pren consciència de la magnitud del repte i de la terrible força de l’adversari, si no crea, en definitiva, un clima de confiança i lleialtat mútua, ho tindrà molt difícil. Per contra, l’unionisme no té aquest problema. En el que és essencial van a l’una.