10/4: Cofoisme

Ja fa molts anys, després d’un estiu especialment tràgic pel que fa als incendis forestals, el conseller del ram va anar al Parlament de Catalunya fent un discurs cofoi i dient que ho havien fet tot tan bé. El van desmuntar, amb raó. Si se t’ha cremat mig Catalunya, no pots anar pel món traient pit. Has de sortir amb humilitat i, com a molt, dir que has fet tot el que has pogut i que et sap greu no haver sabut fer-ho millor. Em fa l’efecte que al govern espanyol li pot passar el mateix. Està preparant el discurs segons el qual ho han fet tot tan bé. Però resulta que Espanya ha tingut i té un nombre de morts enorme, dels més alts del món. Els números són contundents. Certament, sempre m’ha semblat improcedent acarnissar-se amb els qui manen quan passa una desgràcia, que segur que ells haurien preferit evitar. No em sembla la millor manera de fer política, ni la de més alçada. I quan l’oposició ens diu que ho hauria fet molt millor és una hipòtesi discutible (entre altres coses perquè allà on manen els resultats no han estat bons, tampoc). Però em semblaria simètricament obscè que el govern espanyol comencés ara a treure pit i a exhibir orgull patriòtic de paó, quan les dades objectives ho desmenteixen. I no són estadístiques. Són morts.