03/09/2020

4/9: Ja avisaran

1 min

Uns amics (sobiranistes) em demanen que els expliqui la remodelació del govern català. No me’n surto. No pas per una qüestió de noms: els nous consellers, a qui conec, em semblen persones valuoses. I també m’ho semblaven els que surten, que també conec. Però no trobo manera d’explicar per què precisament aquests i precisament ara, amb quin objectiu estratègic i amb quina utilitat per a la governança del país i per dur a terme el programa polític de l’actual majoria parlamentària. Per fer què i per millorar què. Certament, els qui segueixen el dia a dia de la política catalana em forneixen d’un munt d’explicacions. Però totes pertanyen a la lògica d’una dinàmica partidista, sovint gairebé grupuscular i de vegades fins i tot estrictament personal. La lletra petita menys fotogènica de la política amb minúscules que sembla dominar l’escenari català des de fa temps. Absolutament desproporcionada respecte a la magnitud de les grans qüestions polítiques amb majúscules que el país i el Govern tenen plantejades. Els amics als qui confesso la meva ineptitud per explicar-los la crisi em diuen que tot això no els fa renunciar a cap de les seves conviccions i a cap dels seus objectius. Però que no els anima. Acaben dient-me: quan estiguin, que avisin.

stats