02/01/2020

3/1: Justícia europea

1 min

Quan en un partit de futbol et xiulen d’entrada un penal a favor que et sembla just però que el rival protesta sorollosament, has de tenir en compte dues possibilitats. Una, que sigui la prova de la recta actitud de l’àrbitre, que continuarà xiulant amb justícia. L'altra, que l’àrbitre sigui sensible a la llei de les compensacions, i que davant de la pressió i les queixes del rival –i més si és un club poderós– a la primera que hi hagi algun dubte et xiuli un penal en contra, ho sigui o no ho sigui. Per compensar. Vull dir que el sobiranisme ha de mantenir la fe en Europa, com a concepte. Però no ha de donar per descomptat que a partir d’ara totes les decisions europees li seran sistemàticament favorables, tot i que ho consideri just. L’Espanya humiliada ha posat tots els esforços en minimitzar la garrotada de la sentència de Luxemburg i a evitar que es repeteixi. Això inclou el PSOE i el govern socialista, tot i que estiguin enmig d’unes negociacions d’investidura. El sobiranisme ha de creure en la idea d’Europa i en els ideals de justícia europeus. Però les persones que les encarnen s’han demostrat sovint sensibles a la lògica dels estats per damunt de la lògica europea. Res s’ha de donar per fet. Tot s’ha de treballar.