2/5: Les províncies

"Si no és a l’expedient, no existeix". Quantes vegades, lector, hem sentit dir aquesta frase. Moltes en castellà, sovint també en català. És tota una mentalitat. Les coses no existeixen, només existeix la seva codificació administrativa. Els expedients abans que els fets. El DNI abans que les persones. Les realitats administratives per davant de les realitats vives. L’Estat abans que la nació. És aquesta mentalitat, que tant coneixem, la que ha decidit que el desconfinament es farà per províncies. Perquè la província és precisament això: el motlle administratiu dissenyat des d’un despatx a Madrid que s’aplica damunt de la realitat, com el motlle s’aplica sobre el fang. La província, com a concepte, no va de la realitat a l’administració, va de l’administració a la realitat. La província pertany a l’univers conceptual de l’expedient, el certificat, la pòlissa i l’informe per triplicat. Confondre el món amb l’administració del món. Antonio Machado va fer l’elogi de quien prefiere lo vivo a lo pintado. Aquesta colla de buròcrates adoradors de l’Estat i de la paperassa prefereixen l’expedient a la vida. La província, com a concepte, irreal, de paper, és la seva quadrícula i el seu paradís. I la realitat? La realitat que s’espavili.