Visca 'Tom i Jerry'

És molt probable que si conviviu amb criatures els vostres vespres estiguin amenitzats per les meravellosos sintonies que porten el ritme a Tom i Jerry . El gat i el ratolí més cèlebres del món ja fa més de seixanta anys que existeixen i s'han convertit en un dels dibuixos animats imprescindibles del Super3. Aquests dos rivals, que en el fons es necessiten l'un a l'altre, fan badar fins i tot els adults veient l'enginy i les trompades d'unes persecucions eternes. Putin els va prohibir a Rússia perquè considerava que havia de protegir els seus infants d'"informació perjudicial". A la Gran Bretanya, Tom i Jerry van ser víctimes de la censura fa set anys. L'Oficina de Comunicació Britànica va demanar que retallessin els fragments en què el gat i el ratolí fumaven. Iàsser Arafat, en canvi, era un fan incondicional d'aquests dibuixos. Les persones més properes al líder palestí han explicat en diverses ocasions que l'únic que podia aconseguir distreure'l de la seva incansable lluita eren els dibuixos de Tom i Jerry . Reclòs en el seu búnquer i obcecat en excés per treballar fins a l'extenuació, només el gat i el ratolí el persuadien d'aturar-se. Per què ens agraden si són tan previsibles? Perquè Tom i Jerry no són un model de comportament i en canvi transmeten sensació de llibertat i alegria. Tenen un únic objectiu, que és divertir-se emprenyant el seu antagonista. Són violents i gaudeixen del patiment de l'altre. Són vanitosos quan els convé, golafres i egoistes. Són, clarament, uns malparits molt afortunats. L'únic que seria d'agrair és que TV3 distribuís millor els capítols, perquè ens els repeteixen en pocs dies de diferència. El de Nàpols amb el cosí Toto cantant l' Oi Marí ens el sabem de memòria. Els clàssics no passen de moda, però els nens no són tontos.