Volem un acord; digital, sisplau

Les enormes mobilitzacions ciutadanes dels últims anys a favor de la independència no haurien estat possibles sense un ús tan intensiu com enginyós de les xarxes, i tenim motius per presumir-ne com a país a escala internacional. Per això, trobo incomprensible que les decisions polítiques d’aquests dies, que determinaran la continuïtat o l’aturada del procés de construcció d’un estat nou, s’estiguin prenent a l’estil del segle passat, completament al marge de les possibilitats que permet la tecnologia. Potser no m’hauria de sorprendre després d’haver vist l’absència de les TIC en el procés de negociació per a la investidura.

Que les CUP triguessin tres mesos des de les eleccions a fer l’assemblea de Sabadell i acabessin resolent en petit comitè el pintoresc empat a 1.515 vots ens hauria de fer pensar. I també crec que l’enrocament a l’altre bàndol, el majoritari de Junts pel Sí, es podria desencallar abans que acabi el termini legal, consultant els 116.732 ciutadans que vàrem donar suport a la llista electoral com a candidats simbòlics. Els promotors tenen els nostres telèfons i les nostres adreces de correu. A Catalunya tenim una de les empreses punteres al món en vot electrònic. I existeixen plataformes obertes de participació digital com DemocracyOS que servirien per demanar-nos la nostra opinió d’aquí a diumenge.

Reconec que no estic qualificat per opinar en un debat entre democràcia representativa i democràcia participativa. Però tenint a l’abast d’un clic la possibilitat d’opinar si Junts pel Sí ha de cedir al xantatge de les CUP i sacrificar Artur Mas, em sabrà molt greu no haver pogut fer-ho si al final la meva generació no aconsegueix ser la que ho canviï tot i el país ha d’esperar que ho faci la dels meus néts. Només m’amoïna una cosa: el nombre de candidats és parell, i la consulta digital exprés que proposo podria acabar en empat.