Windows 8.1: ara potser sí

Des que existeix la informàtica personal, un dels principis bàsics és el de no comprar mai la primera versió de cap producte de Microsoft. L'empresa té un llarg historial de precipitar-se amb el llançament de software puntzero defectuós i incomplet. Però cal reconèixer-li també la constància a resoldre els serrells que deixa pendents, oferint de manera sistemàtica segones versions de numeració en aparença innòcua però que acostumen a ser el que hauria d'haver estat el producte original. Així ha tornat a passar amb Windows 8.1, la nova versió del sistema operatiu per a ordinadors i tauletes, que des de dijous poden descarregar de franc en forma d'actualització els usuaris del Windows 8 original i que hauria de venir instal·lat en tots els equips nous que es venguin a partir d'ara.

No he observat en el nou Windows 8.1 diferències de rendiment respecte a l'anterior, però Microsoft ha fet els deures en funcionalitat. Per exemple, mitjançant un compte de Microsoft ara es poden sincronitzar les aplicacions i la configuració de la pantalla d'inici entre els diversos equips de l'usuari, i un administrador de sistemes pot fer servir un equip com a plantilla per a tots els altres. Les aplicacions descarregades des de la Windows Store es poden instal·lar -si la llicència ho permet- en més dels cinc equips d'abans, fins a un màxim de 81.

El servei SkyDrive d'emmagatzematge al núvol, amb set gigabytes de capacitat gratuïta, ja ha deixat de ser una aplicació externa: el nou sistema el porta integrat en el gestor de fitxers i pot funcionar com a volum per omissió. A més, es pot configurar de manera que determinats fitxers o carpetes segueixin disponibles mentre no es disposa de connexió. També s'ha incorporat una funció de coses pendents per guardar pàgines web, missatges de correu i xarxes socials o enllaços a aplicacions del catàleg de Windows Store i llegir-los més tard.

El sistema d'ajudes i pistes sobre l'ús de la nova interfície també ha millorat molt, igual que ho ha fet la flexibilitat a l'hora de mantenir obertes diverses finestres, fins i tot dues pàgines web o missatges de correu. Des d'ara es pot triar entre quatre mides d'icones per a la pantalla inicial, facilitant-ne la personalització, i també es poden canviar de posició per grups. Hi ha una nova vista específica d'aplicacions, on es poden agrupar i fins i tot desinstal·lar-les per categories.

Ara les aplicacions incorporades són clarament superiors. El nou programa de correu, molt semblant a l'aplicació Outlook.com de correu web, és compatible amb bústies IMAP i molt més potent a l'hora de crear filtres automàtics de missatges rebuts. Malauradament, segueix sense sincronitzar l'agenda ni la llista de contactes amb els de Google. A la galeria es poden editar les fotos, a més de mirar-les. Per cert, la pantalla inicial es pot configurar en la funció de passar diapositives, de manera que l'equip en repòs funciona com un marc fotogràfic digital. Han aparegut aplicacions que es trobaven a faltar, com una calculadora, una gravadora de so i alarmes.

Aquestes són només algunes de les nombroses millores que ofereix Windows 8.1 respecte al seu predecessor, que feia tot just un any que era al mercat, i que fan plenament recomanable l'actualització per a tothom que ja tingui Windows 8. El que Microsoft segueix sense resoldre és el principal vici del sistema: la confusió que produeix tenir en un mateix dispositiu el que en la pràctica són gairebé dos sistemes operatius diferents, cadascun amb les seves aplicacions: a sota, el Windows de tota la vida pensat per al ratolí i el teclat; i a sobre, el nou Windows creat per a pantalles tàctils. Potser hauria estat millor mantenir-los separats, tal com fan Apple -amb OS X i iOS- i Google -amb Chrome i Android.

En tot cas, probablement el problema més greu a què s'enfronta Microsoft és un altre: la pèrdua de rellevància. Com recorda l'analista Horace Dediu, el 90% dels 92 milions d'ordinadors que es van vendre al món el tercer trimestre del 2008 feien servir Windows; només cinc anys després, i gràcies a Android i iOS, el mercat de dispositius intel·ligents i connectats s'ha ampliat fins als 269 milions d'unitats, però només el 32% porten un sistema operatiu de Microsoft. Els mòbils han estat el vehicle de la venjança d'Apple i, sobretot, de Linux, eternament menyspreat als PC però en el cor d'Android.