Xat de Benaiges

Es deia Xat i es mereix un carrer per ser l’ideòleg de les calçotades (claríssima estructura d’estat). Diumenge, a la calçotada anual, vaig pensar en ell, perquè m’hi vaig trobar una novetat. A cada teula de calçots hi havia una etiqueta. En una de les cares hi deia: “Calçot de Valls, indicació geogràfica protegida”. I al darrere, aquest text: “Calçot de qualitat. Un any de conreu a la terra. Producte del nostre sòl i el nostre clima. Cultiu hereu de la tradició”. I un número. Per exemple, a la primera teula, el 1463365. Vaig mirar-me altres teules. Totes tenien un número diferent.

No sé què en diria ell, el pioner de les calçotades, però avui en dia és del tot necessari. D’aquesta manera t’assegures dues coses. La primera, i la més important, que allò que t’estàs introduint a l’interior de la boca mentre mires cap al cel, tal com va descriure, a la perfecció, Bigas Luna a La teta i la lluna, són de veritat calçots i no unes cebes primes i tristes, succedànies, que fan plorar així que les poses a la brasa i que pots trobar per pocs cèntims en diversos comerços apòcrifs. L’altra, i no menys important, que aquells calçots que t’introdueixes a l’interior de la boca mentre mires cap al cel no han estat robats sinó comprats al pagès que els ha cultivat “durant un any”.

Sempre hi haurà l’ésser que, amb l’excusa de la crisi, dirà que prefereix pagar menys per un fals calçot o per un calçot robat, perquè el que compta, de la falsa calçotada, és l’autèntica joia de trobar-se amb els amics. Si és així, podrà trobar diversos establiments especialment pensats per a ell, on li serviran, a banda dels calçots, pa amb tomàquet pintat amb pinzell, de la DO Benzinera, allioli sense all, no fos cas que a algú l’ofengués l’olor, i amanida de bossa amb formatge de cabra escalfat al microones i acompanyat de fals vinagre de Mòdena, d’aquell que diu a l’etiqueta que està fet amb caramel líquid.