Accent discordant

El 10 de febrer de 2017, el Diari oficial de la Generalitat Valenciana publicava el decret segons el qual el topònim 'Valencia' deixa de ser oficial en favor de la versió tradicional i normativa en valencià 'València'. Així, el cap i casal seguia la tendència generalitzada per la qual, actualment, al voltant del 83% dels municipis valencianoparlants tenen oficialitzat el topònim en la llengua original i pròpia. Altrament, una cosa que seria ben normal en un país normal... Paral·lelament, tan sols entre el 8 i el 9% tenen el topònim bilingüe, en castellà i en català. La lògica matemàtica faria pensar que les proporcions, encara que a la inversa, serien similars a les comarques valencianes castellanoparlants. Però mireu, resulta que no hi ha cap topònim amb la forma en català oficialitzada. I ningú fa escarafalls, oi?

Aquestes dades les recull un article no precisament recent però tampoc gaire caduc del digital La Veu. El mateix article comença amb una afirmació clara i catalana del president de la Secció d'Onomàstica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Emili Casanova, sobre la normalització dels topònims en la nostra llengua: “Els topònims són elements essencials per a designar una realitat. [...] És importantíssima per a atorgar als llocs les seues formes originals i naturals”. Però resulta que una altra acadèmica una mica més sui generis no ho entén de la mateixa manera. Em refereixo a la candidata del Partit Popular a l’alcaldia de la ciutat en qüestió. Ves quina cosa, es diu María José CATALÀ!

Paradoxalment, l’afer del seu cognom el deu portar millor que el del topònim de la seva ciutat... Perquè diu que no entén la normativa de l’AVL per la qual 'València' s’escriu amb accent obert. Ella creu que hauria d’anar amb accent tancat tal com promulguen (oh, quina sorpresa!) entitats secessionistes lingüístiques com Lo Rat Penat o la Reial acadèmia de cultura valenciana. Em pregunto si quan va al metge Catalá també li diu que no l'entén per què li recepta determinat medicament, amb aquest menyspreu pels experts que s’han esmerçat rigorosament durant anys per tenir un títol i una credibilitat. El fet és que, no només diu que no ho entén, sinó que es compromet, si guanya l’alcaldia, a derogar la forma 'València' i al seu lloc oficialitzar 'Valencia' i 'Valéncia'. Amb dos coll... Amb dues taronges!

Sí, senyors... És que resulta que a la senyora Català li repugna tant l’arrel lingüística de la seva ciutat que li fa nosa la forma original del seu topònim. Per tant, se n’ha d’inventar una altra amb un criteri de tot menys acadèmic. Antiestatutari, de fet, perquè decretar aquest canvi contradiria el criteri de l’autoritat lingüística determinada per l’estatut d’autonomia.

Amb tot, ben brillant és el tuit que el president de les Corts valencianes, Enric Morera, ha dedicat a María José Catalá, que fou alcaldessa de Torrent, a l’Horta Oest, fins al 2011. D’alguna manera posa de manifest que durant el seu mandat, en cap moment va plantejar oficialitzar la forma 'Torrente', derogada el 1979 a favor únicament de 'Torrent'.