Acqua di mofeta

Fart de publicitat a la televisió de perfum protagonitzada per personatges que caminen a poc a poc, de veus en off que diuen 'odupagfa' (eau de parfum) o Cagolina Eguega (Carolina Herrera), i de pagar molt més per una colònia perquè l'anuncia Chris Hemsworth (Jemsbourg, en pronunciació perfumera) vaig decidir invertit 9,95 euros en l'RM (Rafa Mora) Hypnotic Parfum perquè, segons diu la seva pàgina web, té moltes virtuts com les de potenciar les feromones Copulina quan entra en contacte amb el teu cos.

Deu ser un producte 'underground' o de culte perquè a Barcelona només el vaig trobar en una botiga que semblava un narcopis del Raval on em vaig sentir una mica com Ricardo Darín buscant la seva fragància favorita a preu de saldo a 'Luna de Avellaneda'. L'envàs no és cap meravella. Sembla tret dels d’imitació de la drogueria Paqui o de la secció de cosmètics de l'Eroski, i l'olor és una barreja de tronista i d'ambientador industrial de discoteca de polígon industrial.

Després de ruixar-me convenientment, i potser per una mena d’efecte placebo, vaig començar a moure'm, pels llocs com Ray Liotta entrant al Copacabana a 'Un dels nostres'. Em preocupava, i molt, que els efectes secundaris em convertissin en un mascle alfa. Llegint el Marca, prenent un gintònic de Larios, dient-li al cambrer 'nen' i 'figura', seient eixarrancat (el que en diuen ‘manspreading’) al transport públic, mentre em començaven a sortir abdominals i pectorals i fumava com aquell homínid que diu: “On vas tan soleta, rossa?” a la porta d’un pub. Des de l'home llop i el doctor Jekyll i míster Hyde que no s'hauria vist una transformació tan bestial que sortosament no es va produir. Tampoc vaig notar que aquesta colònia fes cap efecte entre les dones. La dependenta de la pastisseria on vaig comprar el tortell de Reis continuava amb la seva cara de figaflor i quan em vaig acostar a una noia joveneta la seva única reacció va ser buscar a la bossa l'esprai de pebre.

Llegint els ingredients de l'RM Hypnotic Parfum vaig comprovar que enlloc posava res de les feromones. Era com si m’hagués comprat Eau de clavaguera, Acqua di mofeta o Aixella sauvage. Conclusió: és la bajanada més gran que he pogut adquirir en un flascó des de la sorra a la paradeta d'un 'hippie' en un mercadet del passeig marítim de Torredembarra.