Això toca?

Fa anys que el model d'immersió lingüística en català de les aules de Catalunya és al punt de mira. La minoria sorollosa fa temps que utilitza tot allò que té a l'abast per qüestionar aquest model que va sorgir d'un ampli consens social i polític i que està avalat pels resultats acadèmics i els experts internacionals, que el posen d'exemple. No segregar els alumnes per idioma cohesiona la societat i fonamenta la igualtat d'oportunitats, cosa que esparvera els fans de la tesi del "divideix i venceràs".

M'atreviria a dir que, almenys fins fa qüestió de mesos, el catalanisme polític i social estava blindat en la defensa del model lingüístic de l'escola catalana. Fins i tot quan els atacs venien a ritme de cop de massa des dels tribunals. Per això em sorprèn que, de cop i volta, i contra qualsevol pronòstic, el departament d'Ensenyament, que hauria jurat que està governat per Esquerra republicana de Catalunya, treu a la llum com un bolet un document que ve a ser reinterpretació de la legislació vigent. "El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L'aprenentatge i l'ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural", es diu el document. A la nota de premsa de la Generalitat ja es presenta com una "actualització del model lingüístic". Em preocupa profundament i trobo greument contradictori que, si fa quatre dies dèiem que el nostre model lingüístic era perfecte, intocable i de consens, ara calgui fer-ne un document d'interpretació, com si haguéssim passat trenta anys de confusió, o s'actualitzi sense previ avís i sense el consens que una qüestió així requereix. De fet, només cal veure que és especialment per aquest darrer motiu que les alarmes també s'han disparat al sindicat USTEC i a la Plataforma per la llengua.

Les alarmes també salten per una qüestió d'interpretació del text, atès que es parla del castellà com a "primera llengua" en alguns contextos geogràfics. Des del govern ja s'ha desmentit que "primera llengua" signifiqui llengua vehicular de l'ensenyament. També hi ha preocupació perquè el text obre la porta a fer més hores en castellà però semblaria que aquesta opció ja és realitat al 14% dels centres escolars per virtut de la Llei d'educació de Catalunya del 2009, aprovada durant el govern PSC-ERC-ICVEUiA!

En fi, que segons el govern, l'única novetat que aporta aquesta "actualització del model" seria la introducció del xinès i l'àrab com a assignatures optatives. La meva pregunta és: si era només per això, calia elaborar tot un extens document d'"actualització del model"? Aquest canvi s'havia de plantejar sense previ avís i per sorpresa? Això no es podia discutir amb els actors socials implicats? O és que en tot això hi ha gat amagat i concessions amb determinades forces polítiques? De fet, trobo sospitós que l'única força parlamentària que s'hagi manifestat en relació a aquest fet sigui el PSC i, a més, ho faci defensant aquest document... Un PSC que, recordem-ho, va donar suport a l'anorreament de la Generalitat de Catalunya amb l'aplicació de l'article 155, un PSC que fa quatre dies sortia al carrer de bracet amb la dreta espanyola reivindicant l'espanyolitat de Catalunya, un PSC que el 2009 ampliava la presència del castellà a l'escola catalana, un PSC que fa quinze anys demanava més presència del castellà a TV3 (i que ho va aconseguir per la porta del darrere) i un PSC que ja els anys 80 apostava per fer uns mitjans de comunicació catalans de mínims i folklòrics.

Potser simplement el fons d'aquest document no ha de ser preocupant i tot és qüestió de les formes emprades, però tot plegat és lògic que inspiri desconfiances. Si més no, no crec que el millor moment per actualitzar o reinterpretar el model lingüístic de l'escola catalana sigui en una època de pluja de crítiques infundades i interessades. Fer això, després de tot, pot interpretar-se com una claudicació i una debilitat. Parafrasejant l'ex Molt Honorable i des del meu punt de vista "això no toca". O almenys, d'aquesta forma. I, així les coses, encara hi ha un altre error imperdonable: la Generalitat ha penjat el document de la discòrdia en català, en castellà, en anglès i en francès, obviant una llengua pròpia i oficial de Catalunya com és l'occità.